1

Ready to fly

Posted by CasSpErdUt on 17:01 in

Ha arribat l'hora de volar.

Enllaços a aquest missatge |
2

Imatge

Posted by CasSpErdUt on 12:34 in ,

I t'has deixat enxampar.

Enllaços a aquest missatge |
2

Imatge: quan devora la nostàlgia

Posted by CasSpErdUt on 4:27 in ,

Enllaços a aquest missatge |
2

la I fa prosa

Posted by CasSpErdUt on 15:36 in
Et preferia d'ogre. De monstre. Impenetrable, inabordable, inabastible... Teòricament imperceptible, per a uns ulls que es negaven a mirar-te.

Et preferia llunyà. Impertinent , impetuós. Incendiari amb qui no eren els teus.
El desig era combatible.

Però quan acaba el ball, van caient les carasses. Gran intranquilitat quan els perfils grotescs perden forma fins desplomar-se.

Els teus ulls, els meus. Fins i tot un somriure, un mot amable.
Un contorn humà, una ànsia teua més i més incontrolable.

No sé què dir. S'han indefinit les paraules. Creix la por d'uns sentiments que s'han acostumat a despreciar-te.

Defenses que es desprenen davant d'incerteses noves.
Contra la teua humanitat, no hi ha barrera que aguante.

Enllaços a aquest missatge |
1

espines

Posted by CasSpErdUt on 16:48 in
Rodejats d'espines. Comentaris que sagnen, curiosos que fugen. Quina agradable sensació de seguretat es crea en un món on no et deixes tocar.
La gelidesa, la rudesa d'unes males paraules acaben per ferir l'interés més benintencionat.

Evitar camins que condueixen al martiri és l'opció més sensata, menys patida.
I no obstant això es volen saltar les barreres, pot ser perquè darrere aquesta coraça s'intuixen ferides.
La bellesa de la rosa resideix justament en les seues espines

Enllaços a aquest missatge |
0

La frase

Posted by CasSpErdUt on 16:38 in
"¿ Seríamos menos humanos si nuestros recuerdos fueran los de otro? [...] ¿ Pero acaso la historia no es eso, un recuerdo inventado para creernos nuestra identidad? "

Javier de Lucas.

Blade Runner
El derecho, guardián de la diferencia

Enllaços a aquest missatge |
1

Frase

Posted by CasSpErdUt on 18:17 in
Hem de caminar drets, sense arrossegar els esclops, no pas en homenatge a la disciplina prussiana, sinó per continuar vius, per no començar a morir.
Primo Levi, " Si això és un home"

Enllaços a aquest missatge |
3

Línies

Posted by CasSpErdUt on 14:14 in ,
Sempre has estat en la franja, en aquesta zona indefinida del pensament. I tanteges, i jugues a creuar una línia encara per pintar, una divisió entre dues maneres tan diferent d'entendre's.

Fas trontollar (in)certeses, fas caure veritats assumides dels seus alts estants. No quedaran etiquetes en aquest joc. Mentrestant, en aquest desequilibri tan estable pretens fer inclinar la balança al teu favor.


Somrius, treus les teues cartes.
Somrius, m'abraces.
T'abrace.

Et botes etiquetes per afegir les teues. Els nostres catàlegs personals diferixen quant a escenes.

Estimar és un mot amb massa lletres.
Et necessite, amb un esquema que no respón esquemes.


Pic: The Dividing Line by =Valimar


Enllaços a aquest missatge |
1

Imatge del dia

Posted by CasSpErdUt on 0:47 in
Sense deixar de pensar en la presentació de demà i amb motiu de la reforma sanitària americana vos regale aquesta il·lustració còmica ( en tinc d'altres, però me les reserve ).

Tingueu tots bona salut! ;)

Enllaços a aquest missatge |
0

Prioritats

Posted by CasSpErdUt on 14:53 in ,
Tot en la vida són qüestions de prioritats. Cada persona d'este gran món creu tindre o actua en base a uns principis més o menys clars. Tothom pensa que té definit allò que vol en la vida, les idees fonamentals a través de les quals elegirà uns o altres camins. És fàcil, per altra banda, que ni tan sols en siga conscient ( no tot el món gasta tant de temps com jo en assumptes tan banals xD), però el que és segur és que hi són, latents, més o menys visibles.
El problema vindrà, com sempre, de la mà de l'elecció.
Què queda abans en la nostra llista de coses principals? Aquest dilema, difícilment resoluble, es presenta en pràcticament tots els aspectes de la nostra vida. No creieu que sols toca temes abstractes i difícilment tangibles. Poseu-se a pensar si no. Què queda abans, els amics o la felicitat pròpia?
Se'n podrien formular milers de preguntes d'aquest tipus. Des de diferents paràmetres,perspectives. Històries que superen en grandesa a altres. El conflicte, siga quina siga la magnitud, existeix.
I tots ens trobem davant de situacions en les quals cal decidir. L'elecció probablement no serà fàcil. Llavors caldrà repassar de nou allò en que creiem, i sospesar per damunt de què o de qui caldrà passar per portar a terme els nostres desitjos.

Enllaços a aquest missatge |

Copyright © 2009 El Calaix de Sastre All rights reserved. Theme by Laptop Geek. | Bloggerized by FalconHive.