2

És nadal

Posted by Andrea Kruithof on 20:18 in

Em va pareixer tan moníssim!! Una dolçoreta. Cursi potser, però com tot el que hi ha al Nadal:XD

Enllaços a aquest missatge |
1

Pròposits d'any nou

Posted by Andrea Kruithof on 19:56 in
En primer lloc, siguem realistes. Res de prometre més estudi, ni beure menys, ni deixar enrere amors desafortunats, ni dietes miraculoses, ni cap d'aquestes tonteries que no compliré, que ens coneixem. Tots els anys, des de que tinc memòria m'he dedicat a fer una llista de propòsits. Coses que faran que la meua vida millore i que m'ajudaran a ser millor persona. Coses que, any rere any, han quedat al tinter. Frustrats doncs els meus intents de ser una persona modèlica, lluny de tornar a intentar-ho he decidit que alguna cosa fallava en els meus plans. I així, he acordat amb mi mateixa buscar objectius més assequibles. Però en la búsqueda d'algun adaptat a les meues possibilitats he pogut comprovar que no existeix propòsit que em vega capaç de complir. Així que l'únic propòsit d'enguany és tindre uns 365 dies iguals o millors que els del 2007 (amb tots els seus defectes inclosos).
Que el 2008 us somriga a tots

Enllaços a aquest missatge |
0

Felicitació de Nadal

Posted by Andrea Kruithof on 16:59 in
Supose que hui, a dia 24 de Desembre tocaria parlar de Nadal. Seria el més convenient no obstant? Crec que ja ens ha entrat massa ´´festivitat`` pels ulls i per les orelles. Tots els anuncis de joguets que ens ataquen contínuament, les llumetes, les cançons repetitives típiques... A mi m'enfita tanta informació. I el Nadal acaba per parèixer-me una excusa per comprar més i més. Que en realitat, és en què s'ha convertit últimament. Jo mateixa he anat loca esta semana de pensar que no havia comprat res encara... Perquè com sempre, les coses a última hora... I aleshores s'encen el televisori veus eixos xiquets amb grans ulls tristos. Que no canvien la seua misèria per molt Nadal que siga. És tan gran el remordiment que m'entra! Tan i tan gran que em senc obligada a transmetre-la. Que la gent recorde, que el Nadal en el fons, no es redueix a grans comilones i muntons de regals, sinó a pensar en els altres, aprofitant el sentimentalisme de sucre que tenim tots, d'aquells que no tindran la mateixa sort. Penseu també en la quantitat de brossa inútil que es genera en aquesta època i la greu repercussió que aquesta té en el medi ambient. Tindre un consum responsable no significa passar-ho pitjor.
Feliç nadal a tothom...

Enllaços a aquest missatge |
0

Hui

Posted by Andrea Kruithof on 16:51 in
Hola altra vegada! Estic agafant-li el gust a açó d'escriure al blog, encara que bàsicament siga jo qui entre XD... Bé, hui ja puc presumir d'un humor prou més suavitzat que aquests últims dies. Potser siga per aixó que les paraules no em surten amb tanta facilitat. Sempre és més fàcil escriure quan un està trist, deprimit o molt enfadat. Pot sonar estrany, però els sentiments sempre són d'aquesta manera més francs i reals i naixen sense problemes. Qualsevol persona a qui li agrade escriure, podrà comprovar-ho. Una cosa que faig sovint per exemple, és utilitzar la meua vida d'argument per a les meues històries. Sempre deformades i exagerades en abundància, clar està. D'una manera que no es puga reconèixer la procèdencia o de forma més evident. En ambdós casos serveix per lliberar l'angoixa, patiment o qualsevol cosa, per molt estúpida que puga parèixer, i sentir-me així millor.

Enllaços a aquest missatge |
0

Què dir...

Posted by Andrea Kruithof on 16:24 in
Què dir hui... No estic d'humor... Potser per aixó és el dia que més gana tinc d'escriure. Em cabreja esta tristesa que em recorre el cos. Em passe la vida enganxada a ella, sóc una yonki de l'angoixa i la melancolia. A vegades em pregunte si jo també puc tindre sort. Per què collons he d'ixir d'un toll per a acabar clavar en un altre més fons i més obscur? Estic cansada de passar de desesperació en desesperació i que l'únic equilibri possible en els meus sentimes és un desequilibri total. A vegades desitjaria simplement no sentir, que és segur més fàcil que sentir-se constantment mal...

Enllaços a aquest missatge |
0

Imatge

Posted by Andrea Kruithof on 15:59 in



Potser que hi haja tempesta hui, en el meu món sencer.

Enllaços a aquest missatge |
0

Lorena

Posted by Andrea Kruithof on 15:45 in
Lorena estava trista. Ensorrava els muscles, tenia la mirada perduda en el temps. Ulls vidriosos en el record. No havia estat un bon dia. Havia sentit tantes ganes de no ser ella! Era com si la realitat li havera esclatat en la cara, com quan t'estampes contra una paret. Haver-se vist des dels ulls dels altres, l'havia fet caure en com de rídicula i estúpida podia arribar a ser. I aleshores se li havia caigut el món als peus. Va pensar, sense voler fer-ho, amb cap intenció doncs sabia que no li faira bé, en l'última vegada que el va veure a ell. Amb un somriure un poc més fred, una veu un poc menys càlida, i un poc menys d'interés. Com si havera notat els seus sentiments i només havera pensat en atenuar-los mostrant-se més distant que mai. I ella demostrant-se tan ridícula, quan en realitat s'havia cregut ingeniosa si no amb un toc graciós. Resultava al cap i a la fi, un fracàs més que apuntar-se en una llista que no feia més que augmentar cada dia. Un fracàs més... El més amarg, el més trist.

Enllaços a aquest missatge |
0

Imatge

Posted by Andrea Kruithof on 16:12 in

A mi personalment, m'encanta esta imatge. Està tan plena de vida i color...

Enllaços a aquest missatge |
0

Llengua

Posted by Andrea Kruithof on 12:48 in
A vegades m'he preguntat per què no escriure en castellà? El meu blog segurament seria més visitat. Podria obrir-me portes. Podria cridar l'atenció d'algú i conseguir ser escriptora!! ( Val aquesta última afirmació ha segut un poc del·lirant, però que li anem a fer sempre he sigut una somniadora nata!). Val , tot aixó està molt bé. I a vegades m'ho he plantejat seriosament. Però les paraules que escric, aquelles que naixen directament del cor (ui que cursi) , no sonen mai amb la mateixa intensitat traduïdes. Les note falses, distants a mi, sense valor... No entenc aquells que prefereixen parlar la llengua de l'imperi per prestigi, per vergonya o per educació o qualsevol que puga ser la raó! Siga per gossera, siga per amor a la llengua... jo no renuncie a la meua.

Enllaços a aquest missatge |
0

Paranoies IV (buba i kiki)

Posted by Andrea Kruithof on 17:09 in

Ai hui estic exprimint totes les parides d'una mateixa web... Que no vinguen després a buscar-me els creadors...
En aquesta ocasió es tracta d'adivinar qui és Buba i qui Kiki. Clica damunt la imatge per saber si sé el que has pensat.

Enllaços a aquest missatge |
0

El Tarot

Posted by Andrea Kruithof on 17:01 in
Val. En la mateixa línia de rallades. Molts em cridaran loca o estúpida però... Tant és. Val la pena provar-ho! Qui no ha sentit mai la curiositat de que li facen el tarot? En aquesta pàgina pots provar de fer-ne un en linia. I gratuït. És interessant. Però no és convenient creure tot el que diuen...
Clica ací.

Enllaços a aquest missatge |
0

Paranoies III

Posted by Andrea Kruithof on 16:40 in






















Seguim pel mateix camí... En aquesta he estat bona estona pensant que era una estafa. Però efectivament, no estan en moviment... Fixeu la vista en un punt i voreu...
Bó, salut!

Enllaços a aquest missatge |
0

Paranoies II

Posted by Andrea Kruithof on 16:37 in

Seguisc amb l'obsessió pels efectes visuals. Entretingut mentre l'autora d'aquest blog busca la inspiració per algun lloc... Us mantinc ocupats mentrestant... :P
A veure... En aquest s'ha de mirar a la creu central. Al cap d'una estona, els cercles fúcsia es tornaran verds i inclús poden arribar a desaparèixer...

Enllaços a aquest missatge |
0

Paranoies I

Posted by Andrea Kruithof on 16:29 in

No m'he pogut resistir. Estava mirant hui una pàgina d'il·lusions òptiques i com m'agraden tant aquestes rallades he decidit compartir amb la resta de gent allò que trobe... Salut
Bé doncs. Si es fixeu atentament en aquesta fotografia podreu veure que hi ha un home cabrejat a la dreta i una dona seriosa al seu costat. No? Ara s'heu d'allunyar dos o tres metres.
Què vegeu ara? XD Rallades...

Enllaços a aquest missatge |
0

Una simple flor

Posted by Andrea Kruithof on 19:14 in

Una imatge bonica per endolcir el dia. Si és que es tracta d'un dia trist. Que no ho tinc molt clar...

Enllaços a aquest missatge |
0

En dos minuts

Posted by Andrea Kruithof on 19:01 in
Dos minuts m'he donat per escriure alguna cosa. Dos minuts perduts en un dia sense descans. I només vull això, un parèntesi en el temps! Per aclarir-me, per seguir avant amb tranquil·litat per descobrir què vull. Encara que aixó que desitge amb més gana no estiga probablement "a la meua disposició". I así estic. Desfogant-me quan no tinc res de què queixar-me. Ni tampoc res per estar amb el somriure posat. Un estat neutre, que no deixa de ser gris. Neurosi pura i dura. Sentiments a la deriva. Per què qualsevol cosa té tanta facilitat en tombar-me?
L'adolescència serà, que no em vol abandonar tan jove!
No done per a més en dos minuts.Salut..

Enllaços a aquest missatge |
1

Rock n Roll

Posted by Andrea Kruithof on 13:35 in

Enllaços a aquest missatge |
0

Per educació

Posted by Andrea Kruithof on 13:04 in
Una dona valencianoparlant es dirigeix a algú que no coneix en la seua llengua. L'altre el mira, amb una mescla entre despreci i superioritat i li demana que li parle en castellà. La dona de seguida, quasi sense controlar-ho canvia d'idioma. I l'home li somriu. Li indica el que volia saber i se'n va. Ella es queda una mica decebuda i amargada. Però clar, l'EDUCACIÓ és el més important... Perquè clar, parlar en valencià en el teu poble, és de maleducats. I l'altre, que és qui t'ha exigit el canvi és verdaderament qui té sempre la raó. No se'l pot considerar maleducat a ell, què va. Perquè tu TENS l'obligació de conèixer la llengua de l'imperi, mentre que la teua, que has vist en boca de ta mare, ton pare i tots els teus sers volgust no val per a res. I tot, per una qüestió d'educació.

Enllaços a aquest missatge |
0

Gracietess..

Posted by Andrea Kruithof on 17:02 in
Què felicitat tinc!! Gràcies a tots els que han visitat el blog perquè hui he sobrepassat les 300 visites!!! Val, potser no és un número excessivament elevat. I potser n'he fet jo la mitat i part de l'altra també, però com a mínim, no sóc jo l'única que el visita!!!!
Besades a tots els visitants!!!! I un dibuix molt dolcet de pas...

Enllaços a aquest missatge |
1

Per relaxar-se

Posted by Andrea Kruithof on 15:29
videoI com estem tots tan estressats... Per què no un vídeo caser de la tranquilitat en persona? XD
Potser no us pareix gran cosa però qui pot presumir de tindre cabres al jardí? Disfruteu del vídeo...

Enllaços a aquest missatge |
1

cansanci

Posted by Andrea Kruithof on 15:21 in
L'estrés matador dels exàmens comença ( o com a mínim ho pareix) a atenuar-se. Estem ja tots terriblement cansats de tanta agonia! Un agotament que ens arriba a tots a aquestes altures! I això que acabem d'encetar el curs! Curiosament, l'únic que em ve al cap és la paraula festa, que retrona una i cent voltes al meu interior. Si tan cansats estem tots... com és que eixe és el primer pensament que apareix en els nostres juvenils cervellets?

Enllaços a aquest missatge |
0

Urban dolls

Posted by Andrea Kruithof on 16:48 in

Estic tan buida d'inspiració com de coneixements ara mateixa. Per aixó em dedique més bé a colgar imatges que m'han agradat...

Enllaços a aquest missatge |
0

Qüestió de llums

Posted by Andrea Kruithof on 15:34 in

No sé exactament que em va atraure d'esta imatge quan la vaig trobar. Potser va ser el contrast de les llums o l'expressió de la cara d'ell. O el moviment. No sé... Però m'ha paregut que mereixia un lloc al meu blog!

Enllaços a aquest missatge |
0

La vida és un conte

Posted by Andrea Kruithof on 16:48 in ,
La vida és un conte. D'una mà desconeguda escrit. Que et pot portar pels camins més desconeguts. I mai serà el que esperes i per aixó no s'ha d'esperar...res. Perquè no sabrem mai que ens depara la sort. A qui retrobarem en els camí. Si serem feliços ( tant com puguem ser) o viurem en la desgràcia. Per què el final d'una història mai es sap fins que al final, s'arriba. Per què la vida no és més que un conte a mig escriure.

Enllaços a aquest missatge |
0

L'amiga

Posted by Andrea Kruithof on 16:14 in ,
´´Se li havia mort la huela. I ella ho sabia, i la mirava consternada. No havia pogut acudir a l'enterro, perquè ningú l'havia avisada. I s'havia enterat quasi de casualitat. Però era massa visible que li passava alguna cosa. Els ulls rojos i de cristall trencat. El posat desgastat i cansat...
La nina del somriure havia perdut el somriure. Si tantes voltes l'havia ajudada, ara li tocava a ella. Ja no per obligació moral, que també. Sinó perquè no podia soportar veure-la tan feta pols. Però estava en el dubte. De dir paraules inútils de consol. Podia veure la seua cara aleshores. Tu què sabras?`` dirien els seus ulls ferits. O el silenci. No sabia si era la millor opció. Si interpretaria més bé que no li importava. La va mirar i se n'adonà. I creuaren la mirada uns segons. Curts, fugaços. Suficients per saber el que tenia que fer. Sense dir una paraula va còrrer a abraçar-la. Es va deixar abraçar, rendida. Les llàgrimes banyant-li la cara.

Enllaços a aquest missatge |
0

the ancient tree

Posted by Andrea Kruithof on 16:15 in
La bellesa d'allò simple.

Enllaços a aquest missatge |
0

Víctima de tu mateixa ))entrada per una història((

Posted by Andrea Kruithof on 13:05 in
´´Víctima de tu mateixa``. Li havia dit algú anys abans, no sabia qui, quan encara tenia un futur per davant. No sabia quantes hores feia que jeia a terra. No havia obert els ulls encara, sempre li havia fet impressió la sang i no v0lia descobrir el líquid desparramat per terra. A més la fredor de les rajoles li adormia un poc el dolor que sentia. No havia obert encara els ulls perquè no recordava l'última vegada que havia sigut feliç. Indagava en cada record, olor o qualsevol cosa que la portara a un passat no tan llunyà. Però se li escapaven. Com si no hagueren existit mai. Com si la seua vida es remuntara a tan sols dos anys abans. Quan el malson havia tan sols començat. Frustat el seu intent, va obrir els ulls, difuminat el contorn de tot per tindre-los vessants de llàgrimes. Es va marejar quan s'alçà, de tant de temps que restava al sòl fred. Tots els membres del cos li feien mal. Li van vindre ois de veure el pis cobert de sang, no va poder fer més que recolzar-se sobre la tassa del wàter. Trista la imatge que es reflexava a l'espill. A penes es reconeixia amb tantes moradures que tenia al cos. Per què seguir així? Moltes vegades havia pensat en suicidar-se. Francament, l'opció més fàcil.
Anna dormia plàcidament a la seua cuna amb el que semblava un mig somriure . La cosa més bonica i dolça en el planeta. Sara vivia per ella. Perquè era l'única llum que li quedava en un món consumit per les penúries.
By Andrea...

Enllaços a aquest missatge |
0

EFECTES POST-EXÀMENS

Posted by Andrea Kruithof on 15:49 in


1. Angoixa i falta d'aire.
2. Mareig possible pèrdua de coneixement (del cap, no dels sentits). No es dóna en tots els casos, tan sols en els post-exàmens més aguts.
3. Partides de cul sense raó aparent.
4.Parides a ''diestro y siniestro''. Que poden portar moltes vegades al punt anterior.
5. Preguntes existencials del tipus ``que faig jo ací?``
6. Acceptació final. Alguns tarden més arribar a aquest. És bon síntoma significa que està en procés de cura.

Les autoritats advertim a tothom que per aquest mal NO HI HA CURA i que s'ha d'anar molt en compte amb què s'estudia i com, per possibles transtorns psicològics.
Gràcies

Enllaços a aquest missatge |
0

Ja sóc aquí

Posted by Andrea Kruithof on 15:47 in
Per fi, després de més de dues setmanes d'incomunicació total, podré reanudar els escrits del blog. Disculpen les molèsties.
La veritat no sé per què tants formalismes si total, per a la gent que llig les tonteries que escric!
Com ho trobava ja ha faltar!!!!

Enllaços a aquest missatge |
0

Errors

Posted by Andrea Kruithof on 16:08 in
Diuen que la persona és l'únic animal que tropessa dues vegades en la mateixa pedra. Dues, tan sols? Doncs bé, jo hauré caigut més de quinze vegades en els mateixos errors. Tantes, que els agafes carinyo. I són per admirar aquells èssers que aconsegueixen rectificar els que a mi em mereixen més respecte. No és tan facil canviar els mals hàbits... Serà cert el dit que diuen que, ´´a palos aprende el hombre``. I és que pot ser i només pot ser caldria pensar més les coses... Però si ens paràrem a pensar cada segon, pedríem tantes oportunitats...

Enllaços a aquest missatge |
0

Kiwi!

Posted by Andrea Kruithof on 17:21 in
Simplement adorable! És un poc trist, però val la pena vore'l!

Enllaços a aquest missatge |
0

Tu

Posted by Andrea Kruithof on 16:43 in ,
És a vegades, en les situacions més quotidianes, en què et dones compte que segueixes sent la de fòra. Que mai seràs més per molt que t'esforces. Perquè ho has sigut, eres i seràs, encara que els anys passen ( que ja n'han passat) . Aquest saber no pot fer més que omplir-te de tristesa. I arribats a aquest punt, frustrats els intents per ser una més, què has de fer? Renunciar? Qui sap. Jo no t'ho sabria dir...
I a vegades simplement tens la sensació, per altra banda, que res és adequat. Que només et busquen quan no vols ser buscat, i no et trobaven quan tu buscaves. Per què s'intercanvien els papers? Per què, si ara estaves bé, si no buscaves res més?
Tot sembla coincidir per fer-te tropessar, perquè no avances i sempre quedes així, entre la indiferència i la tristesa més àcida, la que et fa sentir tan perduda. I sola. A vegades et sorpren la idea aquesta. Encara que no et resulta desconeguda si sempre, d'amagat, has convivit amb ella...
I tu pensaves que estaves bé...

Enllaços a aquest missatge |
0

Pluja, pluja i més PLUJA!!

Posted by Andrea Kruithof on 19:09 in
M'agrada que ploga. M'encanta! Però no quan em fustra els plans.Volia eixir i passar-m'ho molt bé ( i pense seguir eixint encara que granitze!). Esta nit feien concert de rock!! I estaries tu... :P ... I ara, m'he quedat sense les dues coses. I tot per la puta (que em perdone el temps) plutja... Per què ha de ploure tant hui? Per què no sap distribuir-se durant l'any? Per què no fa una ruixadeta quan se la necessita, i no quan més molesta?

Enllaços a aquest missatge |
1

Homer

Posted by Andrea Kruithof on 20:36 in

Enllaços a aquest missatge |
0

Mira... i compara

Posted by Andrea Kruithof on 19:52 in
BUSCA LES DIFERÈNCIES I SI VOLS, COMENTA-LES...




Enllaços a aquest missatge |
1

The Fray How to save a life

Posted by Andrea Kruithof on 16:28 in




www.quedeletras.com

Enllaços a aquest missatge |
0

Casar-se amb un mort

Posted by Andrea Kruithof on 16:32 in

Si, no és broma. La primera reacció del que llegisca el títol del text serà la perplexitat. Exactament la mateixa que la meua quan ho he sentit aquest matí a la ràdio. I és que, com es digereix que algú es case amb un mort? Doncs sí, senyors i senyores és possible. Resulta que aquesta llei existent a França, té una graciosa història. Va haver un desastre semblant al que va haver ací amb la presa de Tous. I com és natural el president d'aquella època ( ) va anar a visitar els damnificats. I una jove li va suplicar que per favor li deixara seguir amb els seus plans de boda amb el seu nuvi, qui havia mort ofegat en aquella catàstrofe. Aleshores ell va buscar una solució. Una llei que permetia a la gent amb plans de boda fustrats poder ser reconeguts com ''a viudos de''. Però encara no està dit tot. Per aconseguir aquesta ''avantatge'' s'ha d'enviar una solucitud al president ( ara a Sarkozy, supose ) i si ell considera que és cert, que anaves a casar-te i t'ha caigut la desgràcia damunt, podràs celebrar la cerimònia amb tan volgut difunt. Però no et cregues tu que si el teu ''marit'' era multimilionari podries anar superant el dolor amb la seua immensa fortuna. No no, que eixos són diners sagrats i com que el matriomoni és de mentiretes no tens dret a clavar mà! I em pregunte jo, et podràs casar per l'esglèsia? I hi haurà cerimònia per aquest esdeveniment tan especial? No sé si sóc l'única, però a mi em ve al cap la imatge de la nòvia en l'esglèsia (s' hauria de vestir de blanc, o de negre?) amb la tomba al costat i se'm posa la pell de gallina... Si està clar, que hi ha gent per a tot...

Enllaços a aquest missatge |
0

Mafalda i l'infinit

Posted by Andrea Kruithof on 14:28 in

Enllaços a aquest missatge |
0

Els gossos

Posted by Andrea Kruithof on 13:46 in

Aquell que s'atrevix a dir que el millor amic de l'home és el gos, definitivament, no sap de què està parlant. Uns animalons que ho embruten tot, que venen a buscar-te quan estan banyats per espolsar-se davant de tu, que et destrocen les sabates, que no deixen de lladrar en tota la nit, que si et despistes dos segons, et furten el menjar, que es rebolquen en les pitjors porqueries... En definitiva, que es creuen els amos. Però qui pot renyar a eixa careta bonica que et mira quan ha fet alguna cosa malament, que només vol que jugar amb tu, que es companyia dels més grans i dels més petits, que forma part de jocs, d'experiments ( no químics!)... No entenc ningú que puga viure sense ells...

Enllaços a aquest missatge |
1

Tengo una pregunta para usted

Posted by Andrea Kruithof on 20:56 in
Estava mirant el dilluns passat (trobe , ara no sabria dir-ho segur) el programa transmitit a la TVE, ´´tengo una pregunta para usted``. Només vaig arribar a veure la primera part, en la qual intervenia Llamazares. Feia temps que no tenia tant de gust de sentir a un polític parlar. Hem arribat a un moment de la democràcia en què no estàs ja ni d'acord amb els ´´bons``, ni amb els altres. I la qüestió ja no és votar a aquells que ho faran millor, sinó els que no ho faran tant mal. I és que, cal dir, que els partits majoritaris estan esgotats. De tanta baralla inútil, dic jo. Perquè no és normal que els del PSOE es dediquen a fer propostes demagògiques amb intenció de guanyar vots. I que el PP, el senyor Rajoy y la seua ``llamada a España ( amb ñ, per supost, que no hi haja dubte)´´ tinga com a únic propòsit fer-li la punyeta a l'adversari ( per guanyar vots, clar està). Jo no hem senc representada per aquests paios. I no paresc ser l'única quan el desinterés per la política és cada vegada més gran entre la gent jove. I aleshores n'apareixen altres com el Llamazares, que parla amb tanta soltura i trellat... Però és clar, no compten amb tants vots. Com tants altres ''mini'' partits. I pense jo, per què no apostar per ells i deixar-nos de tonteries? Encara que siga per canviar? Per avorriment. Total, no tenim res més que perdre...

Enllaços a aquest missatge |
1

Jo

Posted by Andrea Kruithof on 16:06 in

Ecologista, vegetariana no practicant, histèrica en potència, despistada sense remei, ex-enamorada, somniadora per excel·lència, idealista, filòsofa en pràctiques, contadora de fàbules, mauleta empedernida, depressiva, ansiosa per excelència,adicta als drames, fan de floricienta, crítica, riallera a la volta que seriosa, claustrofòbica en primera fase, estúpida per voluntat pròpia, cabuda amb un límit, esquerrana a estones, paranoica aguda, madura amb atacs d'infantilesa, d'humor reversible, especialeta... i tímida... Tot això, i més, sóc jo! Però per damunt de tot, una xicona complicada, com qualsevol altra...

Enllaços a aquest missatge |
2

Xafant raïm

Posted by Andrea Kruithof on 17:47 in

A ma casa hui ha sigut tota una festa. Hem xafat raïm. I música de donçaina. Tot un espectacle. És possible ( més bé probable) que la mistel·la no es puga beure. Que hagen sigut hores d'esforç inútils. Però què més dóna si total, haurà sigut un dels moments més divertits de la meua vida...
És una veritable llàstima que es perguen les tradicions populars. Encara que ja no siga productiu, per què no utilitzar-ho d'excusa per reunir els amics i familiars? Tant de bó la gent sapiera apreciar el que es perden... És lamentable... Però per alguns no serveix res més que allò nou, i les tradicions no són més que coses desfassades que més val oblidar per donar pas al "progrés".
Reinvindiquem el plaer de les coses senzilles...

Enllaços a aquest missatge |
3

Carnestoltes

Posted by Andrea Kruithof on 19:41 in ,

Just ara que mirava fotos (m'apetia fer una remodelació del blog que, com es pot observar, no he fet) i m'he trobat les fotos de carnestoltes. En especial esta m'ha fet gràcia. Què divertit va ser...

Enllaços a aquest missatge |
0

gatets

Posted by Andrea Kruithof on 17:26 in
Ho senc molt. És estúpid. Està molt vist. Però no he pogut deixar de partir-me el cul quan he vist aquest video. Feu la visita, és ben curt i fa riure. No perdeu res! Feu clic aquí.

Enllaços a aquest missatge |
0

9 d'Octubre

Posted by Andrea Kruithof on 16:16 in

Aprofitant que s'acosta la celebrada data, no per els nostres il·lustres ''valencianistes'' , clar està, ( resulta curiós que els que més defen les diferències amb el català són els que menys utilitzen la llengua...) anem a parlar del tema. Resulta que per allà el 1238,9 d'octubre (obvi) un tal senyor Jaume I entrà triunfal a la ciutat de València. El dia anterior havia firmat un tractat amb el rei àrab, ni idea del nom, en el qual es rendia si a canvi permetia als seus continuar amb la mateixa vida. Sembla lògic que volgueren quedar-se en aquelles terres en les quals portaven tant de temps. La qüestió és que sí, durant un parell de segles ( pareix molt però en història no és tant)tot molt bonic, perfecte, arriben els cristians i res canvia... Mentira!! No sé a qui li va agafar el yuyu ( a Jaume I impossible, perquè impossible que estiguera viu a eixes altures), trobe que a Felip III, ja cap als segles XVI i XVII i se li va ocòrrir al molt estúpid que el cristianisme era l'única fe real i els va obligar a anar-se`n. Això als moriscos com que molta gràcia no els va fer. Pobrets també, tan de temps que feia que estaven, ja s'hi haurien acostumat. I es van originar algunes revoltes, que al final, es van sofocar pels grandiosos cristians. Totes les nostres terres van quedar terriblement desocupades, perquè gran part de la població era àrab. I aleshores va vindre gent de Mallorca i Eivissa cap ací per a ocupar-les. És per això que molts dels cognoms dels nostres pares també existeixen allà, és possible que tingueu família llunyana en les illes i ni tan sols ho sapigueu!
Bó, això no era el que volia dir en un principi. Me n'he anat per les rames altra vegada !
En definitiva, que el 9 d'octubre és un dia per recordar perquè forma part de la nostra història com a valencians. I ni tan sols tindre'l en ment és com oblidar una part de nosaltres.

Enllaços a aquest missatge |
1

L'orgull de guille

Posted by Andrea Kruithof on 17:27 in
- ¡¡ ME DUELEN MIZ PIEZ!!
- ¡ PERO CLARO GUILLE, SI TE HAS PUESTO LOS ZAPATOS AL REVÉS!
- ¡¡ ME DUELE MI ODGULLO!!





Enllaços a aquest missatge |
0

Miwa Buene

Posted by Andrea Kruithof on 17:09 in

Hui quan he baixat a l'ordinador, ha caigut per casualitat un periòdic en les meues mans, el País més concretament. No he mirat ni la data, tan sols m'he fixat en les fotografies i en els títols de les notícies. I de repent m'he topat amb un que ha cridat especialment la meua atenció, i no en un sentit bó.
Miwa Buene, un home negre de 42 anys, anava a buscar el seu cotxe, quan és atacat per un grup racista. Com a conseqüència d'aquesta barbàrie acaba tetraplègic en una cadira de rodes, ni tan sols pot moure el coll. Un home amb dona i dos fills als que no podrà tornar a abraçar en la vida. Com si fòra una titella sense fils. I el més fort de tot, és que el seu presunt agressor està en llibertat.
Un escalfred m'ha recorregut tot el cos en llegir l'article. Com hem arribat a aquestos extrems? Què mou a un xic de 29 a atacar a un

home amb la seua panda pel simple color de pell? I sobretot, com és que aquest perill per a l'humanitat està solt, tan fresc , sense el mínim signe de culpa?
És trist. Realment trist que haguem arribat a aquestos extrems. I que damunt, ningú pareix preocupar-se. De què serveix estar tan informats sinó per deshumanizar-nos un poc més? Estem tan acostumats a les tragèdies que ja ni ens fixem. Tan sols és una més de les tantes que passen tots els dies. A menys clar està, que siga alguna cosa realment terrible. Aleshores si ens fixem. Perquè ens atreu el morbo. També, supose, perquè és impossible fer dos passos sense que alguna cosa tràgica ens asalte. I ningú té capacitat suficient per a sofrir-les totes.

Enllaços a aquest missatge |
0

Tornem a començar

Posted by Andrea Kruithof on 20:04 in
Ja tenim ahí l'institut i totes les coses que d'ell que ens fan desitjar que tornen a ser vacances. Que no es preocupen els que no estudien, que per ells també n'hi ha, més dura encara és la vida del treballador que de l'estudiant! I venen altra vegada les horribles matinades plenes d'histèria ( perdré l'autobus! m'he oblidat la clau de l'armariet, el canvi d'educació física! ), les companyeres de classe xillones ( més histèriques encara ), que no fan més que protestar per cada puto examen, els professors avorrits, i pitjor, els que es creuen graciosos, els examens, les noves dietes per perdre el que vas acabar guanyant amb les d'estiu... I tot altra vegada. Exactament la mateixa rutina que l'any passat, o l'altre o l'altre... Sí hi ha una diferència si, diuen els professors,"que ara vos vindrà la selectivitat eh? Que allí no sabran ni qui sou i el que compta són les fulles i fulles que ompliu!" Les mateixes paraules repetides en cada boca dels més de 10. I arribes a casa, morta, desfeta i no pots sentar-te al sofà sense que et xillen perquè no has posat taula. I després de dinar els deures, o piano o guitarra o una altre de les mil coses que t'has agafat com a obligació aquest any. Tornes a pensar, com cada any des de fa més de quatre, seguint la costum: per què cony em complique tant la vida? Però és massa tard.
Inclús amb tot l'estrés, l'incordi de les noves feines... Qui pot viure sense ell? Sense els amics, sense les rialles que retrobar-se comporta, i les mil batalletes de cadascun, i eixa persona que et fa treure un somriure d'estúpida pel fet d'estar ahí, prop... Després perds tot açò, comença l'estiu de nou... però una part de tu (xicoteta, tot siga dit) desitja tornar al caos conegut, que al cap i a la fi és al que estem acostumats. Fins que arriba, el cicle torna a començar, i maleïxes al temps per passar tan punyeterament a pressa.

Enllaços a aquest missatge |
0

Rabit

Posted by Andrea Kruithof on 18:13 in
Tenia un conill. Era gris, menut encara, i amb un morro que movia amb gràcia. Fins ahir. Me l'havien regalat pel meu aniversari. Encara no tenia nom, pensava que tindria més temps per trobar-li'n un adequat. Però no ha sigut així. Era graciós, bonic i dòcil i havia aprés a eixir-se'n de la gàbia tot sol. I havia arribat, en tan sols la semana que he pogut disfrutar d'ell, a estimar-lo com un més de la família. Havia sigut jo la que m'havia ocupat d'ell cada moment, perquè els altres animals no se'l menjaren, per netejar la caixa, per alimentar-lo. Era una espècie de càrrega que m'havien imposat com a regal, i res m'havera pogut sentar pitjor que es posara malalt.
Un crit d'espant em va despegar ahir de l'ordinador. El conill es moria. I no tenia cap record. Vaig buscar la càmera. Podia ser que estava dèbil. Però alguna cosa em deia que aquesta seria, la primera i última foto.

Enllaços a aquest missatge |
0

Oxford

Posted by Andrea Kruithof on 16:45 in
Deu meu quin baixo que tinc hui. Com odie el temps i no poder ixir. Estic cansada i ningu vol vindre a la Tate modern. La vull vore pero , altra vegada em costara sacrificar-me per elles. Estic farta. Estic farta que em corregisquen cada segon que parle en valencia, que sempre fem el que elles volen... Jo no vec que parlen en angles quan hi ha una francesa davant, per exemple. I que ploga cada dia, m'afona mes encara. Necessite prendre el sol i no acabar descolorida en este parais verd!
Oh my good. Ens n'anem.Estic morta. Ahir ens vam quedar fins la una parlant dels nostres problemes. Ens vam demostrar les unes a les altres que ningu es qui sembla ser. No m'havera imaginat mai, que pogueren passar coses per l'estil. ens sentim confidents amb aquells que probablement no tornarem a veure. A vegades mes encara que amb els verdaders amics.
Estic melancolica perduda. No se si trobe a faltar casa o que, simplement em senc trista, com tantes altres voltes, sense motiu aparent.

Enllaços a aquest missatge |
0

Hello from oxford

Posted by Andrea Kruithof on 9:52 in
Estic en Oxford! ! No sabia si arribaria l'avió, si seria capac de trobar gent ... I aci estic, escrivint en el meu bloc des d'Oxford planejant les activitats per fer per la vesprada!!!! So, hello from OXford!!!!!

Enllaços a aquest missatge |
0

)2n Dia(

Posted by Andrea Kruithof on 18:07 in
No vaig dormir en tota la nit. Però seguia sense sentir-me cansada. Ens vam banyar abans de les set del matí. No va ser un dia especial per recordar. Van passar les hores, sense pressa, amb la tranquil·litat que proporciona el temps de platja. Tampoc vaig dormir. I l'agotament ja començava a pesar-me

Enllaços a aquest missatge |
0

CrOniCa de TuníSia )1r diA(

Posted by Andrea Kruithof on 19:20 in
Són les huit del mati. Arribe quasi l'última. Ningú es sorpren, la gent em mira a l'arribar però res no canvia. L'ambient està alterat inclús a aquestes hores del matí. En cada ment està ja formada la imatge de com serà i es nota la il·lusió en cada mirada. Jo espere, secretament, que em veges diferent.
Passen hores fins que arribem a Barcelona. Cada minut es veu el flash de les càmeres de fotos, els somriures preparats per quedar immortalitzats davant l'estació, dins, esperant, amb els carrets... És important tindre un record segon per segon. És divertit, però arriba a ser cansat. El detector de metals pita a més d'un ( a mi per sort no) i els fan llevar-se les sabates. Les meues amigues i jo fem una carrera amb els carrets. Un gir desafortunat fa que ccc caiga a terra. Arriba a ser el centre de les mirades de mig aeroport, incluit la d'aquells tios ( que no estaven gens mal). Tot són rialles a costa de la pobra ccc però ha sigut divertit. Ja dins l'avió el nerviosisme s'estén arreu dels seients. Per a molts, aquesta és la primera vegada. Quan l'avió despega, tot són crits. Em molesta l'histericisme dels meus companys.
Les primeres mirades cap a l'exterior són de desconfiança. I de desconcert. Buscant un boli per tot arreu per emplenar el paper necessari per passar per l'aduana. Paresc ser l'única que enten el francés i em criden d'un costat a l'altre per descifrar el que posa.
L'autobús que ens espera és cutre amb totes les lletres, i tots ho comenta. És hora de cantar. Les xiques perden la veu cantant, sense massa trellat, cada cosa que els passa pel cap. L'alegria és contagiosa i acabe sumada jo també en el grup de veus desafiandes que criden a l'unison. Mirem amb curiositat els cartells que hi ha en la ciutat. Moltes són marques conegudes, escrites en àrab. Tenim ganes ja d'arribar. Entrem a l'hotel. El descontent és general amb el menjar que ens ofereixen i al veure les habitacions. Són menudes, amb cortines ben lletges, i llençols que fan olor a peus (segons diuen alguns ). No és tan horrible realment, m'imaginava una cosa per l'estil. Què s'esperaven? Podria ser pitjor.
L'hotel és agradable. Té un bar al costat de la platja. Amb el pijama posat ( un de color groc ben bonic per cert :P) baixem a veure'n l'ambient. Pot ser perquè creien que feia el ridícul o perquè estava bén sexy (;P) però els xicons em miren amb els ulls oberts. M'agradaria quedar-me amb ells però al final desistisc e la idea i me'n vaig amb les meues amigues a donar una volta. Ballem fins a que ens tiren a patades. Són les dos de la matinada, van a tancar. Estem massa animats i no volem anar a dormir, així que tovalloles en mans ens quedem a les hamaques davant de la piscina de l'hotel. No podria estar més a gust. No sé a quina hora, ja he perdut el compte, ens tirem dins la piscina ggg i jo. L'aigua està calenta. Però fora la gelor és insuportable. Anem corrents a canviar-nos a l'habitació. I altra vegada cap a baix. Sóc jo qui té la meravellosa idea d'anar a la platja per veure amanèixer? No ho sé però tot el món accepta encantat i carreguem amb les tovalloles i les motxiles.
Sort que tinc la càmera. Comencem un reportage de fotos. Al final en mans de mmm m'adorm. Quin massatge més ben fet. És el tio perfecte, graciós , ben plantat (que diria la meua iaia) , educat i DAMUNT SAP FER MASSATGES. Déu, per què no puc trobar un tio aixina en aquest món.

Enllaços a aquest missatge |
0

CrOniCa de TuníSia )1r diA(

Posted by Andrea Kruithof on 19:20 in
Són les huit del mati. Arribe quasi l'última. Ningú es sorpren, la gent em mira a l'arribar però res no canvia. L'ambient està alterat inclús a aquestes hores del matí. En cada ment està ja formada la imatge de com serà i es nota la il·lusió en cada mirada. Jo espere, secretament, que em veges diferent.
Passen hores fins que arribem a Barcelona. Cada minut es veu el flash de les càmeres de fotos, els somriures preparats per quedar immortalitzats davant l'estació, dins, esperant, amb els carrets... És important tindre un record segon per segon. És divertit, però arriba a ser cansat. El detector de metals pita a més d'un ( a mi per sort no) i els fan llevar-se les sabates. Les meues amigues i jo fem una carrera amb els carrets. Un gir desafortunat fa que ccc caiga a terra. Arriba a ser el centre de les mirades de mig aeroport, incluit la d'aquells tios ( que no estaven gens mal). Tot són rialles a costa de la pobra ccc però ha sigut divertit. Ja dins l'avió el nerviosisme s'estén arreu dels seients. Per a molts, aquesta és la primera vegada. Quan l'avió despega, tot són crits. Em molesta l'histericisme dels meus companys.
Les primeres mirades cap a l'exterior són de desconfiança. I de desconcert. Buscant un boli per tot arreu per emplenar el paper necessari per passar per l'aduana. Paresc ser l'única que enten el francés i em criden d'un costat a l'altre per descifrar el que posa.
L'autobús que ens espera és cutre amb totes les lletres, i tots ho comenta. És hora de cantar. Les xiques perden la veu cantant, sense massa trellat, cada cosa que els passa pel cap. L'alegria és contagiosa i acabe sumada jo també en el grup de veus desafiandes que criden a l'unison. Mirem amb curiositat els cartells que hi ha en la ciutat. Moltes són marques conegudes, escrites en àrab. Tenim ganes ja d'arribar. Entrem a l'hotel. El descontent és general amb el menjar que ens ofereixen i al veure les habitacions. Són menudes, amb cortines ben lletges, i llençols que fan olor a peus (segons diuen alguns ). No és tan horrible realment, m'imaginava una cosa per l'estil. Què s'esperaven? Podria ser pitjor.
L'hotel és agradable. Té un bar al costat de la platja. Amb el pijama posat ( un de color groc ben bonic per cert :P) baixem a veure'n l'ambient. Pot ser perquè creien que feia el ridícul o perquè estava bén sexy (;P) però els xicons em miren amb els ulls oberts. M'agradaria quedar-me amb ells però al final desistisc e la idea i me'n vaig amb les meues amigues a donar una volta. Ballem fins a que ens tiren a patades. Són les dos de la matinada, van a tancar. Estem massa animats i no volem anar a dormir, així que tovalloles en mans ens quedem a les hamaques davant de la piscina de l'hotel. No podria estar més a gust. No sé a quina hora, ja he perdut el compte, ens tirem dins la piscina ggg i jo. L'aigua està calenta. Però fora la gelor és insuportable. Anem corrents a canviar-nos a l'habitació. I altra vegada cap a baix. Sóc jo qui té la meravellosa idea d'anar a la platja per veure amanèixer? No ho sé, però tot el món accepta encantat i carreguem amb les tovalloles i les motxiles.

Enllaços a aquest missatge |
0

I el amics on quedaran?

Posted by Andrea Kruithof on 15:56 in ,
Ja s'acaba el curs, els exàmens. Me'n vaig de viatge amb els meus companys... I tinc por. Perquè el temps passa ràpid, i en un any els nostres camins es separaran. Quan cadascú s'encamine cap allò que desitja. És trist, pensar que potser no els tornaré a veure, que quan retrobe aquelles persones que tant he volgut formaran part del solament del meu passat. I no del meu present, ni futur.

Enllaços a aquest missatge |
0

Presentació

Posted by Andrea Kruithof on 17:13 in

CaSsPerdut

Per fi, després de més d’un intent sense bons resultats, he aconseguit crear el meu propi blog. I ara, que tinc la possibilitat de desfogar-me amb el món no tinc paraules. No sé que dir. I això m’estressa. No sóc una persona que es quede fàcilment sense res a dir. És més, sempre tinc l’última paraula, sóc discutidora i no calle ni baix l’aigua ( opinió de tots els que em coneixen). Però hui no m’ix res. Semblava més fàcil quan tan sols era una idea mig formada en el meu cervell...

Bé, començarem amb les presentacions. Sóc una jove neuròtica a mig camí entre l’adolescència i la maduresa. Els meus encara no complits disset anys ja em pesen a l’esquena. El meu somni és ser escriptora i no pense parar fins aconseguir el meu objectiu. M’encanta discutir, tindre la raó, pintar, llegir, aprendre, ballar... Sóc pesada, i moltes vegades és difícil contactar amb el meu planeta, ja que em passe la vida als núvols. Però en el fons, sóc una bona persona.


Enllaços a aquest missatge |

Copyright © 2009 El Calaix de Sastre All rights reserved. Theme by Laptop Geek. | Bloggerized by FalconHive.