0

Errors

Posted by Andrea Kruithof on 16:08 in
Diuen que la persona és l'únic animal que tropessa dues vegades en la mateixa pedra. Dues, tan sols? Doncs bé, jo hauré caigut més de quinze vegades en els mateixos errors. Tantes, que els agafes carinyo. I són per admirar aquells èssers que aconsegueixen rectificar els que a mi em mereixen més respecte. No és tan facil canviar els mals hàbits... Serà cert el dit que diuen que, ´´a palos aprende el hombre``. I és que pot ser i només pot ser caldria pensar més les coses... Però si ens paràrem a pensar cada segon, pedríem tantes oportunitats...

Enllaços a aquest missatge |
0

Kiwi!

Posted by Andrea Kruithof on 17:21 in
Simplement adorable! És un poc trist, però val la pena vore'l!

Enllaços a aquest missatge |
0

Tu

Posted by Andrea Kruithof on 16:43 in ,
És a vegades, en les situacions més quotidianes, en què et dones compte que segueixes sent la de fòra. Que mai seràs més per molt que t'esforces. Perquè ho has sigut, eres i seràs, encara que els anys passen ( que ja n'han passat) . Aquest saber no pot fer més que omplir-te de tristesa. I arribats a aquest punt, frustrats els intents per ser una més, què has de fer? Renunciar? Qui sap. Jo no t'ho sabria dir...
I a vegades simplement tens la sensació, per altra banda, que res és adequat. Que només et busquen quan no vols ser buscat, i no et trobaven quan tu buscaves. Per què s'intercanvien els papers? Per què, si ara estaves bé, si no buscaves res més?
Tot sembla coincidir per fer-te tropessar, perquè no avances i sempre quedes així, entre la indiferència i la tristesa més àcida, la que et fa sentir tan perduda. I sola. A vegades et sorpren la idea aquesta. Encara que no et resulta desconeguda si sempre, d'amagat, has convivit amb ella...
I tu pensaves que estaves bé...

Enllaços a aquest missatge |
0

Pluja, pluja i més PLUJA!!

Posted by Andrea Kruithof on 19:09 in
M'agrada que ploga. M'encanta! Però no quan em fustra els plans.Volia eixir i passar-m'ho molt bé ( i pense seguir eixint encara que granitze!). Esta nit feien concert de rock!! I estaries tu... :P ... I ara, m'he quedat sense les dues coses. I tot per la puta (que em perdone el temps) plutja... Per què ha de ploure tant hui? Per què no sap distribuir-se durant l'any? Per què no fa una ruixadeta quan se la necessita, i no quan més molesta?

Enllaços a aquest missatge |
1

Homer

Posted by Andrea Kruithof on 20:36 in

Enllaços a aquest missatge |
0

Mira... i compara

Posted by Andrea Kruithof on 19:52 in
BUSCA LES DIFERÈNCIES I SI VOLS, COMENTA-LES...




Enllaços a aquest missatge |
1

The Fray How to save a life

Posted by Andrea Kruithof on 16:28 in




www.quedeletras.com

Enllaços a aquest missatge |
0

Casar-se amb un mort

Posted by Andrea Kruithof on 16:32 in

Si, no és broma. La primera reacció del que llegisca el títol del text serà la perplexitat. Exactament la mateixa que la meua quan ho he sentit aquest matí a la ràdio. I és que, com es digereix que algú es case amb un mort? Doncs sí, senyors i senyores és possible. Resulta que aquesta llei existent a França, té una graciosa història. Va haver un desastre semblant al que va haver ací amb la presa de Tous. I com és natural el president d'aquella època ( ) va anar a visitar els damnificats. I una jove li va suplicar que per favor li deixara seguir amb els seus plans de boda amb el seu nuvi, qui havia mort ofegat en aquella catàstrofe. Aleshores ell va buscar una solució. Una llei que permetia a la gent amb plans de boda fustrats poder ser reconeguts com ''a viudos de''. Però encara no està dit tot. Per aconseguir aquesta ''avantatge'' s'ha d'enviar una solucitud al president ( ara a Sarkozy, supose ) i si ell considera que és cert, que anaves a casar-te i t'ha caigut la desgràcia damunt, podràs celebrar la cerimònia amb tan volgut difunt. Però no et cregues tu que si el teu ''marit'' era multimilionari podries anar superant el dolor amb la seua immensa fortuna. No no, que eixos són diners sagrats i com que el matriomoni és de mentiretes no tens dret a clavar mà! I em pregunte jo, et podràs casar per l'esglèsia? I hi haurà cerimònia per aquest esdeveniment tan especial? No sé si sóc l'única, però a mi em ve al cap la imatge de la nòvia en l'esglèsia (s' hauria de vestir de blanc, o de negre?) amb la tomba al costat i se'm posa la pell de gallina... Si està clar, que hi ha gent per a tot...

Enllaços a aquest missatge |
0

Mafalda i l'infinit

Posted by Andrea Kruithof on 14:28 in

Enllaços a aquest missatge |
0

Els gossos

Posted by Andrea Kruithof on 13:46 in

Aquell que s'atrevix a dir que el millor amic de l'home és el gos, definitivament, no sap de què està parlant. Uns animalons que ho embruten tot, que venen a buscar-te quan estan banyats per espolsar-se davant de tu, que et destrocen les sabates, que no deixen de lladrar en tota la nit, que si et despistes dos segons, et furten el menjar, que es rebolquen en les pitjors porqueries... En definitiva, que es creuen els amos. Però qui pot renyar a eixa careta bonica que et mira quan ha fet alguna cosa malament, que només vol que jugar amb tu, que es companyia dels més grans i dels més petits, que forma part de jocs, d'experiments ( no químics!)... No entenc ningú que puga viure sense ells...

Enllaços a aquest missatge |
1

Tengo una pregunta para usted

Posted by Andrea Kruithof on 20:56 in
Estava mirant el dilluns passat (trobe , ara no sabria dir-ho segur) el programa transmitit a la TVE, ´´tengo una pregunta para usted``. Només vaig arribar a veure la primera part, en la qual intervenia Llamazares. Feia temps que no tenia tant de gust de sentir a un polític parlar. Hem arribat a un moment de la democràcia en què no estàs ja ni d'acord amb els ´´bons``, ni amb els altres. I la qüestió ja no és votar a aquells que ho faran millor, sinó els que no ho faran tant mal. I és que, cal dir, que els partits majoritaris estan esgotats. De tanta baralla inútil, dic jo. Perquè no és normal que els del PSOE es dediquen a fer propostes demagògiques amb intenció de guanyar vots. I que el PP, el senyor Rajoy y la seua ``llamada a España ( amb ñ, per supost, que no hi haja dubte)´´ tinga com a únic propòsit fer-li la punyeta a l'adversari ( per guanyar vots, clar està). Jo no hem senc representada per aquests paios. I no paresc ser l'única quan el desinterés per la política és cada vegada més gran entre la gent jove. I aleshores n'apareixen altres com el Llamazares, que parla amb tanta soltura i trellat... Però és clar, no compten amb tants vots. Com tants altres ''mini'' partits. I pense jo, per què no apostar per ells i deixar-nos de tonteries? Encara que siga per canviar? Per avorriment. Total, no tenim res més que perdre...

Enllaços a aquest missatge |
1

Jo

Posted by Andrea Kruithof on 16:06 in

Ecologista, vegetariana no practicant, histèrica en potència, despistada sense remei, ex-enamorada, somniadora per excel·lència, idealista, filòsofa en pràctiques, contadora de fàbules, mauleta empedernida, depressiva, ansiosa per excelència,adicta als drames, fan de floricienta, crítica, riallera a la volta que seriosa, claustrofòbica en primera fase, estúpida per voluntat pròpia, cabuda amb un límit, esquerrana a estones, paranoica aguda, madura amb atacs d'infantilesa, d'humor reversible, especialeta... i tímida... Tot això, i més, sóc jo! Però per damunt de tot, una xicona complicada, com qualsevol altra...

Enllaços a aquest missatge |
2

Xafant raïm

Posted by Andrea Kruithof on 17:47 in

A ma casa hui ha sigut tota una festa. Hem xafat raïm. I música de donçaina. Tot un espectacle. És possible ( més bé probable) que la mistel·la no es puga beure. Que hagen sigut hores d'esforç inútils. Però què més dóna si total, haurà sigut un dels moments més divertits de la meua vida...
És una veritable llàstima que es perguen les tradicions populars. Encara que ja no siga productiu, per què no utilitzar-ho d'excusa per reunir els amics i familiars? Tant de bó la gent sapiera apreciar el que es perden... És lamentable... Però per alguns no serveix res més que allò nou, i les tradicions no són més que coses desfassades que més val oblidar per donar pas al "progrés".
Reinvindiquem el plaer de les coses senzilles...

Enllaços a aquest missatge |
3

Carnestoltes

Posted by Andrea Kruithof on 19:41 in ,

Just ara que mirava fotos (m'apetia fer una remodelació del blog que, com es pot observar, no he fet) i m'he trobat les fotos de carnestoltes. En especial esta m'ha fet gràcia. Què divertit va ser...

Enllaços a aquest missatge |
0

gatets

Posted by Andrea Kruithof on 17:26 in
Ho senc molt. És estúpid. Està molt vist. Però no he pogut deixar de partir-me el cul quan he vist aquest video. Feu la visita, és ben curt i fa riure. No perdeu res! Feu clic aquí.

Enllaços a aquest missatge |
0

9 d'Octubre

Posted by Andrea Kruithof on 16:16 in

Aprofitant que s'acosta la celebrada data, no per els nostres il·lustres ''valencianistes'' , clar està, ( resulta curiós que els que més defen les diferències amb el català són els que menys utilitzen la llengua...) anem a parlar del tema. Resulta que per allà el 1238,9 d'octubre (obvi) un tal senyor Jaume I entrà triunfal a la ciutat de València. El dia anterior havia firmat un tractat amb el rei àrab, ni idea del nom, en el qual es rendia si a canvi permetia als seus continuar amb la mateixa vida. Sembla lògic que volgueren quedar-se en aquelles terres en les quals portaven tant de temps. La qüestió és que sí, durant un parell de segles ( pareix molt però en història no és tant)tot molt bonic, perfecte, arriben els cristians i res canvia... Mentira!! No sé a qui li va agafar el yuyu ( a Jaume I impossible, perquè impossible que estiguera viu a eixes altures), trobe que a Felip III, ja cap als segles XVI i XVII i se li va ocòrrir al molt estúpid que el cristianisme era l'única fe real i els va obligar a anar-se`n. Això als moriscos com que molta gràcia no els va fer. Pobrets també, tan de temps que feia que estaven, ja s'hi haurien acostumat. I es van originar algunes revoltes, que al final, es van sofocar pels grandiosos cristians. Totes les nostres terres van quedar terriblement desocupades, perquè gran part de la població era àrab. I aleshores va vindre gent de Mallorca i Eivissa cap ací per a ocupar-les. És per això que molts dels cognoms dels nostres pares també existeixen allà, és possible que tingueu família llunyana en les illes i ni tan sols ho sapigueu!
Bó, això no era el que volia dir en un principi. Me n'he anat per les rames altra vegada !
En definitiva, que el 9 d'octubre és un dia per recordar perquè forma part de la nostra història com a valencians. I ni tan sols tindre'l en ment és com oblidar una part de nosaltres.

Enllaços a aquest missatge |

Copyright © 2009 El Calaix de Sastre All rights reserved. Theme by Laptop Geek. | Bloggerized by FalconHive.