0

La prova de la banyera

Posted by Andrea Kruithof on 15:37 in
La prova de la banyera.
Durant una visita a un Institut Psiquiàtric, un dels visitants li va preguntar al Director, quin criteri s'utilitzava per definir si un pacient havia o no havia de ser internat.
- 'Bé', - va dir el Director, ' fem la prova següent: plenem completament una banyera, després li oferim al pacient una cullereta, una taça i un poal i li demanem que buide la banyera. En funció de com la buide, sabrem si és necessari internar-lo o no.
-Ah, entenc- va dir el visitant. - Una persona normal usaria
el poal perquè és més gran que la cullera i la taça.
-No -va replicar el Director, 'una persona normal treuria el tapó'. Vosté, què prefereix? Una habitación amb o sense vistes al jardí?

Dedicat.. A tots.. els que vau pensar en el poal.

Enllaços a aquest missatge |
0

Imatge de la setmana// CONTRA L'ESTRÉS

Posted by Andrea Kruithof on 16:47 in

Enllaços a aquest missatge |
0

Por

Posted by Andrea Kruithof on 17:20 in
Tinc por d'un futur que puga començar sense avisar-me. Aquesta sensació estranya que em domina. De cap a peus no sóc més que pedra. Serà el terror que em paralitza. No m'han ensenyat mai el significat de la paraula compromís. I ara, enfadada, pareix que crida a la meua porta. No sé si puc, si seré capaç. És una realitat que se m'escapa. Per sort està tot encara per veure. No vull perdre, no vull renunciar, no vull haver de saber què fer a partir d'ara. Acostumada estic a vaguejar sense romb. Sóc feliç en el meu caminar incert, que no conduix enlloc, que em porta allà on el vent. No vull ser ocell engabiat i que em mire amb desdeny el cel. Desitge ser feliç i no sé si entra en les meues possibilitats! Cada mot, un pas. A un futur que se m'apareix perillosament interessant.

Enllaços a aquest missatge |
0

Escriure

Posted by Andrea Kruithof on 16:09 in ,
Escriure és com mirar-se nua a l'espill. Et permet una visió més nítida i sincera de tu mateix. Quan algú es mira, sense complexes als ulls, es pot veure tal com és. Sense exageracions, positives o negatives. Es pot descobrir doncs, l'essència d'un mateix, de la mateixa manera, o semblant, que ho faria llegint els textos propis. És una sensació estranya quan un llig el que ix del seu teclat. Girar-se a mirar les petjades que hem deixat a l'arena. La sensació que existim.
Escriure és, per tant, una mera mostra de l'egoisme que a tots ens plena. Perquè escrivim, en resum, per saber-nos vius, per coneixer-nos, per entendre'ns, per deixar les nostres petjades a l'arena. Quelcom que voreja entre la vanitat de trobar-se conegut i el més pur exibicionisme. Una mostra, al cap i a la fi, que nosaltres també hem atravessat eixe camí escarpat anomenat vida.

Enllaços a aquest missatge |
0

Para que yo me llame Ángel González

Posted by Andrea Kruithof on 18:50 in

Enllaços a aquest missatge |
0

Ángel González - Biblioteca de imágenes

Posted by Andrea Kruithof on 18:42 in
Ángel González - Biblioteca de imágenes

Autor descobert just ara per mi, irònicament pocs dies després de la seua mort. Un poeta entre els poetes.

Enllaços a aquest missatge |
0

Imatge de la setmana // El bé contra el mal XD

Posted by Andrea Kruithof on 15:53 in ,
Graciós contrast.

Enllaços a aquest missatge |
1

Puzzles

Posted by Andrea Kruithof on 15:18 in

Holaa. Ja ha passat una setmana més! Una altra, sense massa interés en realitat. La meua nova obsessió ha colapsat més de la meitat d'hores del meu temps. Un puzzle de 4000 PECES!! I pensareu ( com la meua germana, cosina, amigues...) que tia més friki. No s'equivocareu massa. Però no tinc un problema amb aixó. No és com amb floricienta, que em feia vergonya admetre que veia sense falta la telenovela infantil dia rere dia fins el final de la segona temporada. No, açó és completament diferent. Necessita tanta atenció per poder-lo acabar que em relaxa. Per segons, minuts o hores, puc deixar de preocupar-me, calfar-me el cap amb els meus problemetes de segona. Estic només concentrada en col·locar una peça o altra. I aixó significa tant per mi, per altra banda. Tota peça, per estranya que siga té cabuda en el puzzle. Cada cosa té el seu lloc i finalment, formaran, entre tots, un bonic conjunt. Per molt difícil que parega o resulte, saps que tot acaba per encaixar. Potser per aquesta raó m'agraden tant, els trencaclosques. Potser em refugie en aquesta sensació de seguretat que en la meua realitat no puc trobar. Només potser. De moment em preocuparé més perquè ja l'estic acabant...

Enllaços a aquest missatge |
0

Imatge de la Setmana

Posted by Andrea Kruithof on 16:36 in ,

''Imatge guanyadora del concurs ''Tu Fotografía 2007''. De Francisco Jesús Porcel.

Enllaços a aquest missatge |
0

L'incomparable Bush

Posted by Andrea Kruithof on 16:14 in
Bush. Paraula que ens denomina perfectament l'estupidesa portada al límit i el síndrome de salvador del món més radical. Em recorda moltes vegades (segurament per la cara de pànfil que té) un xiquet xicotet que sempre ha d'eixir-se'n a la seua. I el problema és que a aquesta criatura li agrada massa jugar a la guerra. No sé quina infància dega tindre aquest, per donar-li ara per jugar a ser Déu. I és que resulta que no li sobrava amb el succés d'Irak. Què més li feia a ell que, per una venjança contra algun altre penjat, hagen assassinat milers de persones. Una de les guerres més sagnants i que no sabem calcular quan tindrà fi. Però aixó no ha sigut suficient per a ell, què va. Prefereix buscar-se l'enemistat amb mig món si cal. Llegia fa una estona en el periòdic (virtual), aprofitant que prepare la classe, un article que m'ha cridat l'atenció. El primer ministre israelí va fer un sopar al que van acudir els principals membres de l'Ejecutiu, als quals el cap de l'Estat intenta afiançar-se perquè no sen vagen i el deixen en l'estacada. Com no, el nostre ''encantador'' Bush va haver de clavar mà en la política dels altres, ja que se li dóna tan rematadament bé la del seu país, per què no aconsellar els altres. Va arribar fins el punt de dir que "La política israelí és com el kàrate. Quan creus que t' has lliurat del primer colp, t'arriba un altre que no t'esperaves''. Realment intel·ligent per la seua part. Els seus comentaris fóra de lloc van arribar a tal punt que, quan Bush es disposava a defensar a Olmert en el procés de negociació amb els palestins ( que no va fer massa gràcia a el dirigent de l'extrema dreta ni al líder dels ultraortodoxos sefardites, que amenacen en abandonar el govern si aquesta negociació és porta a terme) Condoleeza Rice li va enviar una nota escrita en la que el manava callar. El molt idiota, en compte de fer cas a aquest encertat consell, va llegir la nota en veu alta. Definitivament, aquest paio és subnormal. O caldria millor prendre-la amb els americans en general, que l'han reelegit? Serà tant de programa xorra, que els ha ablanit el cervell.

Enllaços a aquest missatge |
0

Creuament de camins

Posted by Andrea Kruithof on 15:17 in ,

Aina havia de tornar a casa. I entre dos camins havia d'escollir. A l'esquerra estava aquell que li havien recomanat. Un camí que se li presentava fàcil d'atravessar. Sense massa pedres amb les que tropessar. El sòl era bla i agradable al tacte. Era una senda en la qual mai feia massa fred, ni massa calor. Aina, caminant experta, no es sentia del tot satisfeta amb aquesta opció. Potser era massa fàcil. I per aixó mateix existia una segona ruta. L'encant d'aquesta residia en la seua dificultat. I inclús, en la seua inseguritat. No podia tindre per cert que arribaria al lloc indicat. Podria quedar a meitat camí. Se li presentarien moments difícils, en els quals tindria ganes d'abandonar; altres que no ho serien tant... Però quedava clar que la bellesa que aquest camí li oferiria li seria molt més grata i impressionant. Sabia allò que el cor, aliat incondicional de l'esperit aventurer, li demanava. Però el cervell, aquella coseta pensant que a vegades oblidava tenir, es guardava una diferent opinió. Quina era doncs, l'opció correcta? Camins, oposats en el seu contingut la mantenien indecisa i preocupada. Agafar el de la dreta significava renunciar a la seguretat de l'altre, i viceversa, també renunciaria a l'emoció i l'aventura en escollir el primer...
El temps no esperava a Aina i ella seguia sense saber per on seguir. Se li faria de nit si no aclaria els dubtes...

Enllaços a aquest missatge |
0

Retorn

Posted by Andrea Kruithof on 18:58 in
Hola a tothom!!! Espere que hageu passats unes vacances de luxe, dues setmanetes de plaer i relax! Jo com a mínim he tingut aquesta sort. Ja sé que fa temps que n0 escric. No he tingut temps, estava de viatge! Tampoc és que haja tingut massa temps... Ni la veritat, massa que contar... Però bé, promet este cap de setmana posar-vos al dia amb totes les rallades més innovadores provinents d'una servidora. Tinc més ànsia de criticar i de fabular que mai! Molta felicitat per tots!!!

Enllaços a aquest missatge |

Copyright © 2009 El Calaix de Sastre All rights reserved. Theme by Laptop Geek. | Bloggerized by FalconHive.