1

De les eleccions

Posted by Andrea Kruithof on 14:44 in
Hui m'apetix parlar de política. Després del meu silenci durant una o dues setmanes ( que han estat prou dures per a mi, tot s'ha de dir) el primer en què pense és que vull parlar-vos de política. Perquè allò referit a la meua vida personal, com que ha perdut progressivament l'interés. És el que té la sobreexplotació dels productes. Ahir, a partir de les dotze de la nit, començava "l'esperada" campanya electoral (podeu notar la ironia en les meues paraules). Anem a vore. I totes les promeses populistes que s'han fet fins al moment que **** eren (No vull paraulotes al meu blgo xD) ?Una simple preparació pel que tenia de vindre? La guerrilla acaba i la batalla campal és ja a oficial.
Per altra banda em fan gracia els anuncis que fan els nostres candidats estrella.
Ací un del Rajoy:

Aquest home simbolitza la veu de la demagògia i el populisme. Després de 4 anys basats en la búsqueda de la crispació política i l'intent de fotre el Govern a tot preu ens diu aquestes coses. I el més increïble és que se'l creguen!
I ja no dir els comentaris de Cañete...

La intolerància i l'espanyolisme exarcebat és la bandera del partit popular.
Per al pròxim dia, frases "cèlebres " del partit socialista...

Enllaços a aquest missatge |
0

De Tu a tu

Posted by Andrea Kruithof on 16:35 in
De tu a tu et dic:
És culpa teua. Sí sí, teua. No gires el cap i desaparegues. Ha sigut un mal dia, dius, excusant així l'expressió apagada del teu rostre. No pitjor que ahir, o l'anterior i tota la successió de dies grisos que et precedeixen. Però eixa tristesa embriagadora, que emborratxa cada porus de la teua pell, no és sinó fruit teu. Si no vols que t'estimen, sense deixar de ser estimada. Si vols tindre molts amics, sense crear lligams reals. Vols ser coneguda, però sense que ningu conega la teua essència. Vols ser i no ser. Eres la contradicció en persona. Vols ser i al mateix temps, desaparèixer. Perdre't en el temps. Tancar els ulls i volar. El desig d'un somriure se t'escapa dels ulls. Un d'aquells que fa temps que no trobes, un somriure sincer i no els que et planten per cordialitat. Per què t'obsessiona tant la felicitat? Ningú és feliç. Sols són retalls en el temps i l'espai.
Mira'm. Escolta'm. No plores! No es pot amagar la realitat a base de somnis.Tens la capacitat de crear un món al teu gust, i de destruir-lo també. Però no et pots quedar ahí. Perquè els somnis han estat, són i seran sempre somnis.

Enllaços a aquest missatge |
0

Imatge de la setmana

Posted by Andrea Kruithof on 19:51 in

Estic trista, no respon a raons. Per això trie aquesta imatge per la setmana.
Salut i amor per tots...

Enllaços a aquest missatge |
0

Aina (entrada per un conte)

Posted by Andrea Kruithof on 19:24 in
Aina recordava. Aquell dia en què la vas mirar diferent. La lluentor dels teus ulls ja no era la mateixa. Els llavis et feien una lleugera curva que et marcava l'expressió trista de la cara. La miraves, com qui observa de lluny allò que no pot tindre. Aina recordava també haver vist el principi d'una llàgrima teua. Una insignificant llàgrima que no s'havia arribat a desprendre mai, però ella no obstant te l'havia vist. Recordava també el silenci entre ambdós. Dens silenci que obria espai, i convertia metres en distàncies inaccessibles. Estaveu l'un massa lluny de l'altre. No eren necessàries paraules per saber el que pensaves. I quina seria la conseqüència. Entenies per primera vegada, que Aina estava a milers de quilòmetres lluny, que en realitat no havies arribat mai a ella. Tan sols havia estat un gest o una mirada, no recordaves ben bé, allò que havia causat lateua reacció.Un gest i tot havia canviat. I ja no ereu més que dos estranys que es miraven atentament, sense coneixer-se en l'intent. I ja no ereu més que dos estranys. No valia la pena seguir intentant. Tu te'n vas anar, amb el coll baixa, Aina et mirava allunyar-te amb els ulls plorosos. Perquè amb tu, se n'anaven la seua última oportunitat de ser feliç.

Enllaços a aquest missatge |
0

PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Posted by Andrea Kruithof on 18:05 in
FÉU CIRCULAR L'ARTICLE, PER FAVOR...

LEVANTE OPINIÓ 04/01/2008


Il·legalitat i complicitat

ALFONS ESTEVE
Fa pocs mesos, el president veneçolà Hugo Chávez va tancar
una televisió privada i va ser un motiu d´escàndol internacional,
sobretot a l´Estat espanyol, per tal com, es deia, era un atemptat
contra la llibertat d´expressió en aquell país. Això mateix ha fet el
president valencià, Francisco Camps, i no sembla que haja tingut el
mateix vol ni nacional ni internacional dins del mateix Estat que feia
ben poc reclamava el dret a expressar-se lliurement a través d´un
mitjà de comunicació. Ací tot s´ha quedat més aviat amb la foscor d´un
diumenge a la nit. L´argument de Chávez per a clausurar la televisió
va ser la caducitat de la llicència administrativa per a emetre. El de
Camps, i després de 22 anys, la il·legalitat de les emissions dels
canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) -TV3,
C33, 3/24 i K3/300- al País Valencià.

Aquest, el de la il·legalitat, és l´únic argument que han
utilitzat per a tancar els repetidors. I aquest dictat de l´aparell
propagandístic del PP ha fet tant d´efecte que fins i
tot els qui estan contra el tancament i defensen la
continuïtat de les emissions el donen per bo, sense parar-se a pensar
o a mirar la legislació en què suposadament es basa el Govern del PP
per fer-ho. I deixem-ho clar: aquesta il·legalitat és, si més no,
discutible.


En l´expedient que ha instruït el Govern valencià s´afirma
que les emissions són il·legals, d´acord amb la Llei 1/2006 de la
Generalitat Valenciana, del sector audiovisual. Ara bé, aquesta llei
va entrar en vigor a la fi de juliol de 2006, mentre que les
inspeccions que aporta en l´expedient sancionador el Govern valencià
són d´abril de 2006, és a dir, quasi tres mesos abans de l´entrada en
vigor de la llei. Ras i curt: primer actuen i després fan la norma. O
dit en termes jurídics: vulneració d´un principi bàsic del dret, el
principi de la irretroactivitat de les normes.

En segon lloc, el procediment és engegat per un òrgan
manifestament incompetent, ja que la Generalitat Valenciana no té
competències en matèria de telecomunicacions, d´acord amb la
Constitució espanyola. A més, les freqüències o canals a què al·ludeix
l´expedient són de titularitat estatal i no han estat assignats en cap
cas a la Generalitat Valenciana. De fet, ni el ministre Clos ni el
president Camps han aportat cap document que done fe de la cessió. Ans
al contrari: hi ha un document del Ministeri d´Indústria on s´afirma
que les freqüències per les quals s´emeten els canals de la CCMA al
País Valencià són de titularitat exclusiva de l´Estat.
I, per acabar-ho d´arrodonir, els articles de la Llei 1/2006
amb els quals es justifica l´expedient sancionador es troben, en el
moment d´iniciar-lo, impugnats per l´Estat per possible
inconstitucionalitat i a hores d´ara estan pendents de sentència en el
Tribunal Constitucional. És a dir, que si el Tribunal Constitucional
es pronuncia en contra del Govern Valencià, la suposada base legal per
a fer el tancament de les emissions haurà estat declarada
inconstitucional i, per tant, nul·les de ple dret totes les actuacions
fetes emparant-se en aquella norma.

Finalment, el Govern valencià desobeeix la Llei general de
telecomunicacions (llei estatal), que regula l´espectre radioelèctric
i n´atribueix la titularitat a l´Estat, com també la competència per a
atorgar el dret d´ús del domini públic radioelèctric i els canals o
freqüències, tot això d´acord amb el Pla tècnic nacional de la
televisió digital terrestre (TDT). I segons aquest pla, els canals
pels quals emeten el canals de la CCMA als País Valencià no han estat
assignats a cap comunitat autònoma, cosa que implica que són de
titularitat estatal i, per tant, el Govern Valencià no hi té cap
competència.

Així doncs, la presumible il·legalitat és, si més no,
discutida, i actualment i en el moment de fer el tancament dels
repetidors es troba en seu judicial (el Tribunal Constitucional, d´una
banda, i el Tribunal Superior de Justícia valencià, d´una altra),
pendent de resolució. A més, i davant d´un cas com aquest on el que hi
ha en joc és la llibertat d´expressió i el dret a informar-se
mitjançant unes cadenes televisives públiques, fer servir l´argument
d´una suposada il·legalitat encara resulta més sagnant.


Per tot això, no s´entén que d´entrada i sabent quin és el
tarannà del Govern valencià, es done amb tanta facilitat una
credibilitat absoluta a les seues actuacions i acusacions. O no són
il·legals les emissions de Punt 2 que es fan mitjançant el repetidor
de la mateixa serra Perenxisa on justament es troba també el de TV3? O
no són il·legals els diversos canals de contingut pornogràfic que es
troben a diari en l´espai radioelèctric valencià? O no han funcionat
de manera il·legal moltes de les televisions d´empreses i persones
afins al PP? Si ens posem a tancar, tanquem-les totes!
El PP fa, massa sovint i des de molt de temps, demagògia amb
els seus arguments al País Valencià i a fora. El que sorprèn, però, és
que els responsables polítics del Govern de l´Estat i del Govern de
Catalunya encara no ho hagen entès, o no ho hagen volgut entendre, i
assumesquen els seus arguments, sense ni tan sols intentar rebatre´ls
ni per la via política ni per la via jurídica. El Govern espanyol,
mitjançant el seu ministre d´Indústria, i els partits que li donen
suport, no poden donar-los per bons sense més, perquè els raonaments
jurídics no els avalen. Els tics dictatorials del PP i del seu govern,
tampoc. No fer res i fer veure que no es pot fer res, els fa còmplices
d´aquest govern. O es combat la irracionalitat del Govern valencià o
s´hi actua amb complicitat. Però que l´excusa no siga la il·legalitat.

*Advocat i tècnic lingüístic de la Universitat de València

Enllaços a aquest missatge |
0

Carnestoltes

Posted by Andrea Kruithof on 15:40 in

Hola a tots! Hui és un dia esplèndid. Carnestoltes s'ensuma en l'ambient. La gent somriu més, no es respira eixe aire humit d'amargor... Ningú es pot resistir a l'encant del Carnestoltes ( excepte aquelles pobres persones que han d'estudiar... Com ho senc per vosaltres, pobres desgraciats...), perquè no hi ha res millor que jugar a ser algú diferent. I és en aixó en què consisteix bàsicament la gràcia de la festa, ser qui no es pot ser de normal. I ha qui, per exemple, gaudix de disfressar-se del sexe contrari ( cosa que , volguem o no, segueix sense estar massa ben vist els dies de jornada laboral). Altres en canvi prefereixen realitzar el seu somni (eròtic per a alguns) . Felicitats a tots aquells i aquelles : bombers/bomberes, enfermes o metges sexys, policies amb esposes incloses, servents o serventes, frares i monges... Prepareu tots la vostra disfressa i ... que correga la imaginació! :P

Enllaços a aquest missatge |

Copyright © 2009 El Calaix de Sastre All rights reserved. Theme by Laptop Geek. | Bloggerized by FalconHive.