0

Complexe d'insignificància

Posted by Andrea Kruithof on 18:37 in
Hui mirava, amb gran devoció i interés (fins que m'he adormit) un reality show molt de moda en aquestos moments anomenat Fama, que es diferencia de Gran Hermano perquè aquest fan alguna cosa que com a mínim sembla de profit (ballen). Al cap i a la fi, segueix sent telebrossa. És l'última setmana d'emissió, el dilluns ja es decideix el guanyador, i justament hui era un dia important perquè havia de sortir una parella, la menys votada pel públic. A gran disgust meu (i de tots els membres femenins de la família) han eixit uns dels meus concursant favorits. De tota manera això és el menys important.
El que m'interessa en realitat, són els votants. Sempre estan clar està, els familiars i amics que volen ajudar a guanyar als seus a colp de missatge. Però, i tots aquells que no coneixen de res els participants i tot i així es deixen la pell (i la cartera) en missatges o cridades telefòniques? Què els mou a actuar així?

Després de donar-li moltes voltes, -un dels meus passatemps preferits- he designat un nou concepte relacionat amb aquest fenomen: complexe d'insignificància. Molts es preguntaran per què això, què tindrà a veure amb els programetes aquests. Doncs bé, és molt simple. La gent, sap que no és Déu, que formen una part molt xicoteta a l'univers, una cosa semblant a una cagada de mosca. Això pot arribar a crear fins i tot angoixa, sentir-se tan poca cosa. En els reality shows per contra, se'ls dóna l'oportunitat de decidir el futur d'algú, i això, això els produeix una sensació de poder que arriba al deliri. Aquesta sensació infla l'ego a punta pala! Pot parèixer estúpid, de vegades ho és, però al cap i a la fi, a qui no li agrada sentir-se important en la immensitat del món?

Enllaços a aquest missatge |
0

Frase

Posted by Andrea Kruithof on 17:20 in
Dime què vols que faça, per fer-ne cas omís

Enllaços a aquest missatge |
0

El triomf del fascisme

Posted by Andrea Kruithof on 16:21 in

Berlusconi, havent guanyat per tercera vegada les eleccions italianes, li ha donat una bufetada al sentit comú. Un home com ell, d'una marcada tendència masclista, que ha sigut tantes vegades vinculat amb la màfia i acusat de corrupció en algunes més! I no obstant ací segueix, en un dels que segurament serà dels millors moments de la seua carrera política. I és que la victòria d'aquest indesitjable ens pica a tots aquells que encara tenim una mínima fe en la cordura dels votants. De res han servit les inombrables (per tal abundància) acusacions per frau i fins i tot condenes, no sembla que hagen canviat l'opinió de la gent, que hagen tacat la seua qüestionable reputació. Sense parlar ja (perquè si tot allò referit a les accions legals no ha influit en l'opinió dels votants açò directament els passarà pel forro ) dels comentaris extremadament masclistes i xenòfobs que ha fet poc després de ser elegit. Això del govern massa "rosa" espanyol (fent referència a la quantitat, per a ell excessiva, de dones ministres que té el govern de Zapatero) si que m'ha tocat els ovaris. Fins i tot algunes representants del PP han mostrat la seua indignació pels comentaris. I no dir de les propostes per la immigració, que tenen unes semblances prou sospitoses amb camps de concentració...
El triomf del fascisme, que té la seua màxima representació en el nostre estimadíssim president italià. Benvingut sigues.

Per veure totes les acusacions legals que ha tingut aquest tipus, cliqueu ací

Enllaços a aquest missatge |
0

Conclusions de Madrid

Posted by Andrea Kruithof on 16:09 in
Ja estic ací, al peu del canyó! Fa temps que volia baixar i escriure bona estona sobre la meua experiència a Madrid però el curs ha seguit avant i en segon de batxiller és millor espavilar-se... Així que, ja estic ací (pudenta normalitat). Tot en Madrid va resultar innovació. En primer lloc eixa curiosa sensació de compartir inquietuds amb dues centes persones (cosa que mai de la vida m'havia passat ) que mostren el mateix interés que tu pel món. Ja no era la friki del grup!! Això sens dubte era especialment emocionant, perquè la majoria de les persones ens havíem sentit recluïts a la marginació social per ser diferents ( és una exageració... ). A més un concert de violonxel que arribava en cada nota al cor i ens deixava a tots en un estat d'èxtasi... Per altra banda les activitats proposades eren molt divertides (com la jincana, no havia fet un ridícul major en tota la meua vida; i també el peal banana o la tetera xD. Quins records !) o motivadores ( les conferències sobre la universitat ens van arribar a tots). Tot rodejat d'un clima de calidesa especialment acollidor.
En resum, una experiència única que, encara que no arribe a participar en el viatge, ha valgut la pena anar, sense cap mena de dubte!!
P.D. Les úniques coses que em done permís per a criticar són el gran beaticisme del personal (mare de Déu que hi havia un cristo en cada classe i em volien fer anar a missa!! si si A MI!), que ens separaren per ser tios o ties (ells en un hotel, nosaltres en la residència femenina ) i per suposat, el no haver vist Madrid ni de lluny. Com que totes les activitats estaven en la universitat...

Enllaços a aquest missatge |
0

A Madrid

Posted by Andrea Kruithof on 20:22 in
Demà me'n vaig a Madrid. En busca d'una oportunitat que sé que no em donaran. Però aniré amb l'orgull que dóna poder haver passat a l'última fase d'aquesta beca de ser una dels 200 elegit de més de 2000 que es presentaren.
M'explicaré millor. Aquest any jo i dues persones més ( entre elles la meua volgudíssima Rommy) ens vam presentar a una beca del Banc Santander. Aconseguir-la significava (i significa) poder passar tres setmanes per les universitats més velles d'Europa a l'estiu. I jo, amant incondicional dels viatges ( allà on el vent em porte, jo acudisc :P) no era capaç de deixar passar l'oportunitat. Després d'un llarg test que simbolitzava la diguem "primera prova" només Rommy i jo van passar. Aleshores havíem d'acudir a València per les entrevistes personals. No sé com ho vaig fer però finalment vaig ser una de les "semifinalistes". Aquest cap de setmana es decideix qui seran els afortunats, aquells que gaudiran d'una experiència inolvidable.
No crec que tindré la sort de ser una d'elles però si he arribat fins ací, qui em nega somniar que arribaré més enllà? Desitgeu-me sort!!!!
P.D : ESTIC HISTÈRICAAAAAA!!:S:S:S:S

Enllaços a aquest missatge |
0

Poema

Posted by Andrea Kruithof on 17:59 in ,
Deixe hui aquest poema, que vaig escriure ja fa temps però que em ve al cap justament ara, en un dia que dóna molt que desitjar.

Mire entre la gent
caps i més caps que es mouen
moviment trencat,
fraccionat per focus,
que els ulls tant em danyen
un segon,
no segueix el següent,
el temps perd lògica entre llums.
He perdut el seny.
No sé qui busqueja,
serà l'alcohol, la música,
les hores de peu.
Serà cansanci més tequila,
encenen la fervor
de la meua tristesa.
Deixeu-me marxar,
vull dormir,
buscar una tranquilitat
entre cometes.
Ningú em reten,
i ací seguisc.
Confosa, perduda.
Estic cansada de fer
i fer-me mal.
Entenia l'alcohol com
"medicina natural".
No funciona.
Les penes m'afonen
tenen més força que jo
què cony té el tequila
per fer-me pensar?
tot demostra que,
els camins fàcils,
tot ho tornen complicat.

Per fi torne a casa,
tot em pesa als tacons,
tant misèries d'un dissapte
com tota la resta.
Torne desfeta,
el somriure trencat,
si al final no he trobat
el que buscava,
Deixeu-me dormir,
oblidar una nit més,
que s'acumule entre tantes altres
que també han fracassat.
deixeu que demà
torne a començar
s'ofusqueu en tombar-me,
si no ho heu fet ja,
deixeu-me tristesa i fúria
doneu-me treva en el descans,
que per instants,
el malson acabe.
Però el món es sacseja
al meu voltant,
els intestins també.
La nit no vol acabar

Finalment,
el cansanci venç per fi
al malestar.
Desitge,
seriosament
que el món em done demà
una segona oportunitat
tot assegura,
no obstant,
que tot
restarà igual.




Enllaços a aquest missatge |
0

Els gossos compleixen 15 anys

Posted by Andrea Kruithof on 17:43 in ,
Els gossos, toquen al Club, a TV3.


Enllaços a aquest missatge |

Copyright © 2009 El Calaix de Sastre All rights reserved. Theme by Laptop Geek. | Bloggerized by FalconHive.