0

Goodbye

Posted by Andrea Kruithof on 14:04 in

Enllaços a aquest missatge |
0

Adéu

Posted by Andrea Kruithof on 13:48 in , ,
Volgut blog, t'he de dir adéu.
No és per tu, és per mi, alguna cosa ha passat que ja no sé trobar les paraules adequades. Quan començaren, imaginava un futur millor, pensava que seríem l'enveja de tots però alguna cosa no ha anat bé. I sé ben bé que l'única responsable sóc jo.
Ha estat un any productiu. Sempre m'has escoltat sense qüestionar-me, per molt estúpid que fora el que deia; en tot moment has estat ahí, dispost a deixar-li lloc a les meues disparatades paraules. Hem experimentat moltes coses junts però han tocat fi. Ja no és el mateix, no sent el que sentia per tu. Ja no m'encare a les tecles amb l'entusiasme amb què adés ho feia. I repetisc, la culpa no és si no meua. Pot ser és que no m'he expressat com deuria... No sé... Ara ja no importen les raons. La qüestió és que et deixe. No sé si definitivament, però necessite un distanciament.
Me'n vaig de viatge, a Croàcia, no sé si t'ho havia comentat. Seran tres setmanes, sense veure't. Pot ser és el que ens falta per tornar a trobar la màgia entre nosaltres. Ens prendrem un respir.

Per damunt de tot, ha estat una experiència gratificant, no t'oblidaré ni m'arrepentiré mai d'haver compartit temps amb tu. Probablement m'has acompanyat en el millor any de la meua vida i t'ho agraïsc tantíssim!
Ja no em queda res a dir, volgut blog m'acomiade de tu. Espere que algun dia ho entengues.
Andrea


Enllaços a aquest missatge |
0

Breakfast at Tiffany's

Posted by Andrea Kruithof on 10:54 in
I really love this film!!
La vaig vore amb my perla ecològica l'any passat, a la seua caseta ( m'enrecorde perfectament, que divertit va ser! )... Em vaig enamorar de la peli!!!
Ah i a més serà el meu nou poster de l'habitació del pis! ( it was one of my birthday presents... Gràcies mare!XD)
moltes besades!
Andrea

Enllaços a aquest missatge |
0

La rosa púrpura del Cairo

Posted by Andrea Kruithof on 9:46 in

La rosa púrpura del Cairo ( 1985) , Woody Allen.
Aquesta pel·lícula, una comedia destrellatada de final agridolç, és sens dubte una de les joies del grandíssim Woody Allen.
L'escena es desenvolupa en una Amèrica deprimida, rondant els anys trenta, on Cecilia, la protagonista ( Mia Farrow) es refugia en el cine d'una realitat cruel. Descubreix un dia una pel·lícula , la rosa púrpura del Cairo, que la fascina, i va a veure-la tantes vegades que un dels personatges, Tom ( interpretat per Jeff Daniels ) s'enamora d'ella i se n'ix de la pantalla per conèixer-la.

Es una pel·lícula que s'ha de veure!!
Valoració:

Enllaços a aquest missatge |
0

Sentir-se trist també és important

Posted by Andrea Kruithof on 21:48 in
Sentir-se trist també és important - es va dir mentre s'eixugava els ulls amb una mà, mentre amb l'altra seguia pendent de la carretera. Era un dia de gener, fred com no recordava altre. El cel semblava descolorit, vagant entre una negror que apuntava a tempesta i un gris lleig, les muntanyes es veien fredes i distants, el camí es trobava tan desert... Algú podria dir que existia una relació entre la seua tristesa i el paisatge, com si en volguera estar en consonància.
- Sentir-se trist també és important, - es va repetir, baixet, com si les seues pròpies paraules no li crearen confiança.- perquè si no, no podríem reconèixer els dies feliços de la resta, si no que formarien part d'una massa amorfa de hores, minuts i segons, sense ninguna raó de ser. Dies que només tenen la necessitat d'avançar, sense trellat, sense direcció-
- Sentir-se trist també és important. - va dir, de nou, la seua veu ara més poderosa, alhora que les llàgrimes tornaven a brollar, finament, sense pressa, però sense poder-ho evitar.
- Sentir-se trist també és important - ara ja cridava, li cridava al món, s'enfadava amb ell, per no comprendre-la , per no deixar-la ser feliç, - perquè és necessari. Perquè necessitem estar tristos en ocasions sense cap raó aparent , - les llàgrimes li brollaven en un frénesi descontrolat i anava ( conscientment o inconscientment ) augmentant la velocitat del vehicle - perquè les llàgrimes que cremen la cara són també càlides, perquè necessitem sentir que estem vius! - I en aquell precís moment, on ja la velocitat es corresponia completament amb el nivell de exitació d'ella, va tancar els ulls, mentre el seu cotxe es precipitava contra una paret. Per no obrir-los mai més.

Enllaços a aquest missatge |
0

Tiri ri ri ri riiiiiiiiiiiiiiii

Posted by Andrea Kruithof on 22:27 in

Enllaços a aquest missatge |
1

Vos vull

Posted by Andrea Kruithof on 20:43 in , ,
Serà que hui estic sensible... Però....
Hi ha dies que et pots veure sol, creure que no t'entenen... Altres, gràcies a un detall, insignificant en un primer moment -com pot ser una cridada en un moment difícil, o simplement una abraçada més forta quan et sents trist, un somriure més gran quan t'il·lusiones per qualsevol cosa- , endevines que la vida et somriu, i et sents realment afortunada per comptar amb tanta gent que t'estima i es preocupa per tu... Encara que puga semblar ( i en realitat ho és) hui m'heu fet sentir que puc arribar a ser important en les vostres vides...
Was... No m'ho haguera cregut mai... Mai haguera esperat que tanta gent s'enrecordara de mi!!!! Espere que demà vingueu tots i que us ho passeu ben bé!
Rommy, Jamie, Paula, Anna, Teresa, Francesca, Fidel, Cristina, Claudia , fins i tot Júlia (Nurieta tu també ;D )... i tants altres.. simbolitzeu els millors anys de la meua vida, no us oblidaré mai!!! Sóc molt feliç!!!

P.D Rommy, hi ha amics que fan riure, altres amb qui pots compartir secrets o aficions, alguns que tenen la facultat de fer-te sentir especial... tu eres això i molt més! quasi se m'ixen les llàgrimes de l'emoció al llegir el teu fotolog... Mira que eres dolça quan vols... Perquè altres dies... (hihihi)

Per molts anys més en la vostra companyia!!!! Vos estime (`´)

Enllaços a aquest missatge |
1

Aniversari Feliç

Posted by Andrea Kruithof on 14:46 in
Hola! Hui fa 18 anys que vaig nàixer... Tota una vida...
El temps passa, inevitablement, i encara que a vegades anuncie el contrari, per a bé. Ens fem majors, madurem, adquirim experiència i amics, amics que recordarem fins els últims dies.
Si la vida et dóna eixa magnífica oportunitat d'existir cal aprofitar-la. Com un xiquet que amb els ulls ben oberts i la boqueta oberta mira el món que li ofereixen, una terra per explorar i descobrir.
Per molts anys més.
Andrea.

P.D : Esta és una foto amb mon pare quan a penes tenia un mes quasi dos... M'agrada moltíssim!! gràcies Anna per dedicar-me el fotolog... Em pareix molt fort que no tingues una foto meua !! Ja saps què toca doncs!!!!!Eixa foto recorrerà mig món! Júlia gràcies per la teua dedicatòria també en el flog acabat d'estrenar ( www.fotolog.com/thegreenjulii entreu!!!!)... Molt boniqueta encara que curta!
Vos estime tant a tots/es!!!!! LoVe YoUUUUUUU

Enllaços a aquest missatge |
0

Marina II

Posted by Andrea Kruithof on 17:07 in
Algunes hores abans d'anar-se'n a Londres, Marina no es sentia gaire bé. Potser el contratemps del dia anterior l'havia trastocada, potser era la ressaca, encara que no recordava haver begut massa. Potser tan sols estava seguint la rutina de sentir-se trista en els moments previs a successos decisius.
L'espera, sola, se li feia eterna. S'havia portat un llibre - gros, de tapes dures, com li agradaven a ella - i diverses revistes mínimament entretingudes per passar l'estona. Però de cap de les maneres es podia concentrar. Tenia el cor agitat, l'ansietat se li disparava més a mesura que els minuts anaven avançant, que se li retallava el temps. Era possible que s'estara equivocant? Les decisions incorrecte eren el seu fort, no obstant això havia pensat que una estada a l'estranger li sentaria bé.
Necessitava canviar, ho sabia, descansar un poc d'aquelles coses que li havien fet mal. Havia de curar les ferides, i no se li ocorria un lloc millor. Londres, la ciutat dels seus somnis, l'eden per explorar, el paraís de la cultura. Era on havia volgut estar als tretze, quinze i dèsset. Quan Jesús, un amic dels seus pares, li havia proposat anar a viure amb ells, i estudiar la carrera allà li havien brollat les llàgrimes incontroladament, no podria imaginar-se un dia més feliç. On havia quedat l'il·lusió? Per què se li presentava ara en la imaginació una Anglaterra que la rebutjava?
Potser, només potser, era ell qui s'havia endut tot per davant, com un huracà d'aquells que arrassaven Amèrica.
Aquell pensament, simple en la formulació, la va pillar desprevinguda i es va enfurir. Enfurir d'impotència per saber que no ho podia controlar que aquell sentiment que li corroïa l'ànima es quedaria, com una espina, anclat en el seu cor per molt lluny que fugira.
Però ara era ja massa tard per canviar de parer, i les hostesses ja havien obert la porta d'entrada d'avió. Portada per un conjunt de sensacions contradictòries va pujar, sense arribar a ser realment conscient dels seus actes i es va seure al seient assignat, en silenci, amb la melancolia ofegant-la de manera lleugera.
Podria haver baixat, però definitivament, era ja massa tard.

Enllaços a aquest missatge |
0

Tooday

Posted by Andrea Kruithof on 13:43 in ,
Hola!!!
Com va?
Jo estic ací, en el dia previ al meu aniversari, sentint-me com si tot anara a canviar. És estrany. Ahir vaig anar al pis, vaig canviar les coses de lloc i em vaig dedicar a comprar ( amb la ineludible companyia de ma mare i sobretot, de la seua butxaca XD) llançols, una cistella per la roba bruta ( moníssima per cert)... eixa classe de coses. El sentiment que més m'invadia era la claustrofòbia. Pensar que he de restar en aquesta habitació que a dures penes té una xicoteta finestra que dóna a un pati interior durant tot un any mentre que a ma casa em passe el dia amb les finestres obertes o fora de casa... No m'ho podia ni imaginar... En pocs segons estava hiperventilant ( en realitat no era per a tant, només un poquet de respiració més forta... ) i buscant una eixida. Problema: el pis no té terrassa, està en un sext. Les possibilitat de fer desaparèixer la meua ansietat s'esfumaven... I no veges com!
Claustrofòbia i plutja a part ( es podria dir que el dia, el va fer ben fresquet XD) va ser interessant conèixer gent amb les meues mateixes inquietuds. És més fins i tot podré cursar els dos primers cursos en valencià! ( però el aniré a la uni per la vesprada...).
Res més a dir que dalt em criden... Hauria d'estar fent feina.

P.D A més que demà siga el meu aniversari , vull dedicar-li un xicotet espai a la meua germaneta que pobra, la van operar el dilluns i té la cara com un globus... Ara ja no tant quasi està bé però la veig un poc deprimida. Ànim Júlia! Que la que és guapa... guapa se queda . XD
Un b7
Ens vegem (L)(L)

Enllaços a aquest missatge |
0

Vídeo

Posted by Andrea Kruithof on 13:30 in
Rico m'ha passat aquest vídeo.
La veritat m'he rist molt, val la pena. Encara que està en anglés.



Una besada...

Enllaços a aquest missatge |
0

Frase

Posted by Andrea Kruithof on 19:53 in
"No me puedo morir ahora, morir no me viene nada bien"

Más extraño que la ficción ( Stranger than fiction ) 2006

Enllaços a aquest missatge |
0

Foto

Posted by Andrea Kruithof on 16:12 in ,

Esta vesprada estic un poc desanimada ( encara que tant este matí com ahir m'ho passat molt bé! Una gran conversació la d'anit, encara que estaves com drogada... xD) , raons a part. Aquest és el per què d'aquesta foto.
La vaig fer a Suècia, l'any passat. És obscura, ja estava fent-se de nit, s'anunciava tormenta... Molt poètic.
Una besada.

Enllaços a aquest missatge |
0

Apaga y vámonos

Posted by Andrea Kruithof on 15:39 in
Per una nit, no em parleu d'amor.
Que les paraules no es tornen de nou àcides,
convertides en amarga decepció.
per què si ja ho sabia,
se m'ha esfonssat el món?
potser guardava encara,
una mera il·lusió,
l'esperança que el desig comporta,
que com tantes altres voltes,
es torna pols.

Reina,
al final, sembla que tenies raó,
no era més que somni,
amargura,
m'has guanyat la competició,
tire la tovallola,
et deixe,
per dir només em queda,
apaga y vámonos.

Enllaços a aquest missatge |
0

La trilogía de Nueva York

Posted by Andrea Kruithof on 12:32 in

La trilogía de Nueva York, un llibre que mescla la intriga d'una novel·la policíaca amb grans dots de metafísica ( en els quals arribes a perdre't en més d'un moment) és una de les històries que va portar al grandíssim escriptor Paul Auster al cim de la literatura. Aquest nombrament no és en va, ja que la seua manera d'expressar-se enganxa.
Tal com el mateix nom indica, es tracta de tres històries, ( aparentment indepentdents, però que en certes ocasions s'enllacen, creant una confussió considerable en el lector ) en les quals es tracten complicadíssims sentiments, es podria dir que és la història de la part més obscura de l'humà. Sempre des de la intriga, amb un interessant joc de la trama. La sensació que el llibre provoca, al llarg dels tres relats, és l'angoixa, angoixa que amb facilitat apega al lector.
És sens dubte, un llibre recomanable.
VALORACIÓ:

Enllaços a aquest missatge |
0

Els anònims

Posted by Andrea Kruithof on 11:41 in
He vist que està de moda això de dedicar els fotologs ( o flogs, per molt lleig que sone). Així que m'apuntaré a la moda, però no d'una manera tan cutre...
Hui va pels anònims.



Els anònims. Aquelles persones que existeixen sense existir, són tan sols sombres de les quals ignorem l'estada en el món. Èssers humans, que a l'igual que tots desapareixen, però les seues petjades s'esborren, ningú recorda els seus noms, els seus gustos... Se'n van sense més, amb la discrecció més extrema.
Són tantes les persones, que no seran recordades! Són tantes les que viuen en silenci en un món de crits. Potser les seues gestes tan sols es redueixen al dia a dia. A les petites coses. I per això, ningú els recorda.
Hui va per ells, perquè tothom mereix ser recordat.

Una besada

Enllaços a aquest missatge |
0

Pardalets

Posted by Andrea Kruithof on 20:45 in
Hola carinyets hui van fotos de pardalets. XDXDXD molt refrescants XD
En el rànquing lloc nº 1:

( És un anunci de mòbils anglés)
nº2:


El curtmetratge d'abans de la taquillera pel·lícula Disney Monstres S.A

Fins prompteee....

Enllaços a aquest missatge |

Copyright © 2009 El Calaix de Sastre All rights reserved. Theme by Laptop Geek. | Bloggerized by FalconHive.