3

Seré

Posted by Andrea Kruithof on 18:28
Sempre seré el Caos.

Seré la muntanya russa, la màxima expressió d'intensitat entre pols oposats. El teatre, la tragicomèdia.
Seré la dèria de parlar per parlar, el gust per perdre's i no necessitar trobar-se. Seré la part que vol engolir-se el tot.

Seré la Fam.

De riure, de plorar. D'embriagar-se, de devorar-te. El desig personificat que no pot contindre's i corre el perill de contagiar-se. Seré el crit, mentre quede veu.


O no seré.



Enllaços a aquest missatge |
2

Es desinfla el somni

Posted by Andrea Kruithof on 10:29 in
Vaig parlar fa temps del miracle obama, i de totes aquelles espectatives en la que seria la gran pel·lícula del mil·leni. Però després d'un èxit a guixeta, després de l'óscar, després de les grans ovacions... Tot ha quedat en res. El poble americà, decebut amb el seu suposat Salvador (el nou Jesús) que en dos anys no ha aconseguit salvar al món dels grans mals, li dóna ara l'esquena. Una nova onada de conservadurisme ha aparegut amb força baix el renom de Tea party.
La cosa està clara: Obama no té poders. Perquè si Déu va aconseguir fer el món en set dies, com no hi ha temps en 2 anys, ( 2 anys!) d'acabar amb la fam, la crisi, les guerres i un llarg etcétera?

No és el nostre Salvador, repetiria un home major, d'eixos que porten gorres pintades amb patriotisme i agafen el fusil com si fóra una extensió del seu cos, davant la càmera de la Fox o succedanis. "Ah, i de segur que és comunista" -Afegiria, mentre el "digne" reporter comparteix la seua indignació/preocupació.
Aquesta forta caiguda res té a veure amb l'extensa campanya de desprestigi que han iniciat alguns mitjans. La culpa la té ell, que de segon nom es diu Hussein, que va intentar enfrontar-se a les farmacèutiques ( per a acabar donant-li més poder, curiosament) , i que com a mínim és fill de Stalin. Tot això no pot encaixar en una societat que de nou reivindica un model de poc estat, pàtria ( excloent, evidentment) i religió.

Tot aparenta ser l'escissió entre dos móns: "el conservadurisme contra el progrés" diran els (pocs) defensors d'Obama. Mentre alguns afirmen que el món es derrumba, jo em llegiré tranquilament , té en mans, algun que altre document de Wikileaks ( a hores d'ara el nou Mal, el gran enemic) per fer palés que segueixen vigents els mateixos mecanismes decimonònics d'actuació. Si quelcom ha canviat en aquest món de la imatge, tan retocat i buit de contingut, deu ser poc més que l'aparença.

Enllaços a aquest missatge |
2

El cos té fam de foc i cendres

Posted by Andrea Kruithof on 10:31 in
Ella nota com crema. A dintre seu clamen les flames: el cos té fam de foc i cendres.
Aquesta cremor que l'aclapara és intensa, cruenta. És el final demolidor d'una llarga batalla interna. Es calcina l'ànima necessàriament, una destrucció que urgia i no obstant, abraseix cada porus feroçment.

La flama no cedeix a l'ebrietat. La seua set respon més bé a una inconscient voluntat piròmana, i sols desperta amb més força el desig de botar-li foc al món. I restar mirant.
La flama no cedeix al sexe. I el gaudir dels cossos fa insuportable la temperatura.

El cos té fam de foc i cendres.

Enllaços a aquest missatge |
0

.

Posted by Andrea Kruithof on 19:27 in
Descobrir la vertadera essència de les persones i alegrar-se, tot d'una, de les decisions més dràstiques. En aquest mateix instant en què el cor rebenta, en què se satura el meu espai de pensament incendiats tot reprén la claredat que adés li faltava. I no em tornaré a sentir culpable per actuar tan impulsivament i voler fer camí en direcció contrària. Tant d'esforç, tanta confiança perduda... Ara, la ràbia és la meua millor arma. La teua absència, el millor dels regals. No em falten raons pel menyspreu. Sols em queda seguir caminant, amb el cap ben alt. Sabent que no he deixat res enrere que valga la pena.

Enllaços a aquest missatge |
1

La frase

Posted by Andrea Kruithof on 22:45 in
Les eleccions són un circus. I nosaltres, els putos paiassos.

Enllaços a aquest missatge |
0

Una imatge val més que mil paraules

Posted by Andrea Kruithof on 11:05 in
Però a esta necessàriament l'acompanyarà una: impunitat.

Enllaços a aquest missatge |
0

.

Posted by Andrea Kruithof on 23:30 in
Una paraula acorralada. Un desig que crema i no s'apaga. Després de tanta pluja... es manté una flama. En un espai i un temps que no li pertoca, que ocupa entre la persistència inútil i l'esperança desfassada. Una estima pot ser massa arrelada.Cap resistència, cap insistència. Ha plogut massa.
Tendir a una ressignació de primeres cansada.

Darrere, una sola paraula.

Acorralada i amarga.

Enllaços a aquest missatge |
1

Gràcies

Posted by Andrea Kruithof on 13:33 in
M'obsequiares amb les més dolces paraules. Me les vaig assaborir, una a una, entre vanitosa i golafra. El món, per instants, es deixava tastar, llepar, seduir. En aquell xicotet interval que li furtares per a mi al temps, les formes arisques de la vida preferiren reprendre un posat més dòcil. Menys amarg. I em retornà el gest furtat, anhelat . Ara jo te'l regale. Com a resposta humil a fer-me el camí un poc més fàcil, jo et regale el més sincer dels somriures. Dedicat exclusivament a tu.

Gràcies

Enllaços a aquest missatge |
1

Records

Posted by Andrea Kruithof on 16:19 in
Camine distreta per antics records.
Em conec els carrers, en conec les textures.
En conec els sons.
I tot ha anat perdent color, baix una fina capa de pols.

Camine distreta pels records que s'oxiden.
Desperten les llàgrimes
que mantenen encés el meu cor.

Enllaços a aquest missatge |
2

Plantar cara.

Posted by Andrea Kruithof on 20:08 in ,
Resulta que un dels textos més llegits del meu blog és, curiosament, un dels pocs que presenta un to de veu positiu (Si vos ha entrat la curiositat, sols heu de clicar ací).
Això m'ha fet reflexionar en els plantejaments que de vegades prenem front a la vida. Probablement, res és tan obscur com ho pintem a les nostres ments, ni tan complicat. M'he sentit tan dèbil últimament, tan poc ama de la meua història que pareixia haver oblidat que plantar-li cara a la vida significa riure-se'n, amb força, amb gana. Perquè com diu aquella dita popular, la vida és massa important com per prendre-se-la tan seriosament.
Madurar hauria de significar recuperar el nostre esperit més innocent. Hauria de significar emocionar-se per poder observar les estreles. Per tornar a casa en bona companyia; per plorar, si escau, en una pel·lícula que ens toque l'ànima.
Madurar hauria de portar brodada l'alegria més grata i eficaç: la que prové de la senzillesa.

Al mal tiempo, buena cara.

Imatge: The Bright Side of Life by *Marinshe





Enllaços a aquest missatge |
2

València enverinada

Posted by Andrea Kruithof on 18:39 in
Aquesta València malalta de records... inflama el cor. Enverina la ment en el desesper d'un punt i a part, d'un esglai del temps que ens permeta respirar a deshora. I la humitat d'aquestes imatges tan lúcides es cala als ossos mentre fuig el cos i enyora una ànima acorralada.
Els carrerons d'aquesta ciutat tan nostra conspira íntimament amb retalls a l'atzar d'una història. Engresca el desig més inoportú, dicta sentència per a aquesta humana fràgil i desconcertada.
Evidència el començament d'una tardor humida i llarga.

Enllaços a aquest missatge |
2

Les hores indecents

Posted by Andrea Kruithof on 21:39 in
Un lloc qualsevol.
Llum de matinada.
Tu.
I jo.

A fregar de cossos,
a tocar els cors.
Paraules que es perden
en l'ambient.
A mi,
em tremola el pensament
mentre m'aprope
entre la inconsciència i el desig latent.

De matinada;
les hores indecents
d'una nit llarga i festiva.
Un bes que es veu vindre (lentament).
I no l'atures.
No l'aturem.
Fins que explota als llavis,
suau, inflamat de paciència
i d'un terror pervers.

I m'intoxica.
En vull més.
Qui recorda ja raons
i perquès?
Un ara o mai,
un demà inexistent.

Em beses el coll,
jo toque el cel,
m'acarones, t'acarone el cos encés,
rodem ansiosos l'un de l'altre,
la inocència d'un bes que es va perdent.

Són les hores indecents,
de matinada,
quan els amants es besen
furtivament i en silenci.

Enllaços a aquest missatge |
1

La frase

Posted by Andrea Kruithof on 21:00 in
Les teues llàgrimes són la meua criptonita

Enllaços a aquest missatge |
0

Voldria

Posted by Andrea Kruithof on 9:16
Voldria ser civilitzada. La xiqueta bona, la que no plora davant aquest comiat que l'espera. A reveu-re, un plaer. Amb l'orgull ferit i l'aplom per terra, però amb les llàgrimes per dins per reestablir la dignitat.
Voldria callar-me l'angoixa i la ràbia. Trobar l'equilibri que em falta.
Però m'he trencat. I dels meus trossos s'escapen deliris d'infantesa que sols volen cridar fins quedar-se muts.
Voldria que simplement no hagueres aparegut a la meua vida, per destripar-la senzillament i amb tanta indiferència.

Enllaços a aquest missatge |
1

Imatge

Posted by Andrea Kruithof on 10:48 in ,

Invisible,
es desploma lentament.
És ignorada per l'espai
i pel temps.
Un sospir de vida
que s'apaga.
Que sura
a mercé del vent.
Sense cap pàtria ni arrel.

Pic: deviantart.com

Falling by *NorwegianAnette




Enllaços a aquest missatge |
0

.

Posted by Andrea Kruithof on 15:20
A la terrassa, t'entretens en la lectura d'un llibre que ha caigut a les teues mans per casualitat. No està mal, et dius, però eres incapaç de cedir-li més d'una mínima part de concentració. Potser és que a aquestes hores del matí ja fa massa sol. Així ho corrobora la rojor de les teues cames pàlides, tan blanques elles, tan fora de lloc en aquesta terra que entens per teua. Potser simplement és el soroll d'aquesta ciutat que no calla, que et distreu i et desespera i en el fons, t'encisa. O potser no és més que aquesta tristesa que destil·les que t'ocupa massa lloc a la ment. No és la teua intenció, no busques projectar les teues misèries al món, no vols sentir llàstima per tu mateixa. Per això tanques els ulls i inclines lleugerament el seient cap a enrere. Estires les cames, et relaxes. No n'hi ha per a tant, tan sols és un mal dia. Que se socarren, com la teua pell, les penes al sol.

Enllaços a aquest missatge |
1

La Imatge

Posted by Andrea Kruithof on 20:48 in

graced with mayflowers by =alejka

Quan no hi ha paraules, ni ganes de buscar-les, millor evocar imatges que desperten sentiments variats

Enllaços a aquest missatge |
2

Frases cícliques

Posted by Andrea Kruithof on 22:04 in
Potser em repetisc.
I què.
De nou afirme
la vida és, ha sigut i serà un joc de suma zero.

Enllaços a aquest missatge |
2

La imatge: indignació

Posted by Andrea Kruithof on 16:27 in ,

Aquesta és la seua democràcia.
El portaveu de la plataforma ´Salvem el Cabanyal´, Faustino Villora, roman estès a terra després de la càrrega policial. Font: diaridegirona.cat

Enllaços a aquest missatge |
2

Ira

Posted by Andrea Kruithof on 13:15 in
Volia escriure des de la més pura indignació. Quan més que escriure, apalejava lletres al teclat, cada paraula era sentida. Dolorosa.
La intensitat del meu discurs, incoherent i rabiós, haguera omplit moltes fulles. Hauria pogut així exterioritzar, destensar alguns dels pensaments que em bloquejaven l'ànima.
La fúria augmentava, a cada paraula, mentre escrivia, mentre pensava. Els arguments s'entrellaçaven al meu voltant a mode de soga, m'ofegaven les ànsies de cridar. Volia xillar, volia deixar-me portar per aquell sentiment que em feia crèixer en força i perdre en seny.
Però el text no es va enviar.
La ràbia va anar cedint al descontent i a la tristesa. A les preguntes incòmodes, al dubte més extrem. I mentrestant, mentre veia com es desmoronava aquella espinosa coraça, als meus arguments se'ls debilitaven les cames. I a mi també.


Enllaços a aquest missatge |
0

La frase

Posted by Andrea Kruithof on 20:57 in

"Som les cendres d'una València consumida i cansada"






Enllaços a aquest missatge |
0

Confussió

Posted by Andrea Kruithof on 10:10 in

Enllaços a aquest missatge |
0

Que parlen els cossos

Posted by Andrea Kruithof on 13:43 in
No vull parlar, no vull presentar arguments per deixar les coses clares.

No m'interessa el demà, no m'interessen realitats alternatives a aquesta habitació.

Deixem que parlen els cossos.

Estalviem-nos les paraules que obliguen a pensar, a discutir. A sofrir.
Encetem diàlegs nutrits de silencis, i que malgrat això, són exemplars de fluïdesa.

Deixem que parlen els cossos.
Sense exigències,
sense qüestionaments,
sense explicacions.

Enllaços a aquest missatge |
0

El temps

Posted by Andrea Kruithof on 23:28 in ,
Observar un punt en moviment que de sobte, es deté, i ens fa ser conscients de la rapidesa del pas del temps. Perquè en aquest segon on la vida ens observa, o on l'observem nosaltres ( amb ulls gatuns, felins, que no pareixen nostres) , quan un breu instant s'atura i es fa nostre, ens arriba la certesa que tot ha canviat.

De vegades, les comissures de les hores, dels dies , de les setmanes, no estan ben lligades. No és sinó quan s'endivinen lleugeres fractures entre seqüències quan se'ns permet una visió més sincera d'allò que ens rodeja. L'erosió del temps ha estat una constància que ha passat desapercebuda fins aquest mateix instant, un cop tan fort, que sembla haver contret el cor. Hem envellit, ens demostren les minúscules partícules en que s'ha seccionat el temps. I es veu en els gestos, en el contorn dels ulls, en les històries que han coagulat. Com si tot, sense immutar-se vertaderament, haguera canviat de lloc, un ordre desconegut que ens desconcerta. I comprenem que hem donat un pas més en allò que pretén ser la nostra vida, que res tornarà a ser com adés.

Enllaços a aquest missatge |
2

Ready to fly

Posted by Andrea Kruithof on 17:01 in

Ha arribat l'hora de volar.

Enllaços a aquest missatge |
2

Imatge

Posted by Andrea Kruithof on 12:34 in ,

I t'has deixat enxampar.

Enllaços a aquest missatge |
2

Imatge: quan devora la nostàlgia

Posted by Andrea Kruithof on 4:27 in ,

Enllaços a aquest missatge |
2

la I fa prosa

Posted by Andrea Kruithof on 15:36 in
Et preferia d'ogre. De monstre. Impenetrable, inabordable, inabastible... Teòricament imperceptible, per a uns ulls que es negaven a mirar-te.

Et preferia llunyà. Impertinent , impetuós. Incendiari amb qui no eren els teus.
El desig era combatible.

Però quan acaba el ball, van caient les carasses. Gran intranquilitat quan els perfils grotescs perden forma fins desplomar-se.

Els teus ulls, els meus. Fins i tot un somriure, un mot amable.
Un contorn humà, una ànsia teua més i més incontrolable.

No sé què dir. S'han indefinit les paraules. Creix la por d'uns sentiments que s'han acostumat a despreciar-te.

Defenses que es desprenen davant d'incerteses noves.
Contra la teua humanitat, no hi ha barrera que aguante.

Enllaços a aquest missatge |
1

espines

Posted by Andrea Kruithof on 16:48 in
Rodejats d'espines. Comentaris que sagnen, curiosos que fugen. Quina agradable sensació de seguretat es crea en un món on no et deixes tocar.
La gelidesa, la rudesa d'unes males paraules acaben per ferir l'interés més benintencionat.

Evitar camins que condueixen al martiri és l'opció més sensata, menys patida.
I no obstant això es volen saltar les barreres, pot ser perquè darrere aquesta coraça s'intuixen ferides.
La bellesa de la rosa resideix justament en les seues espines

Enllaços a aquest missatge |
0

La frase

Posted by Andrea Kruithof on 16:38 in
"¿ Seríamos menos humanos si nuestros recuerdos fueran los de otro? [...] ¿ Pero acaso la historia no es eso, un recuerdo inventado para creernos nuestra identidad? "

Javier de Lucas.

Blade Runner
El derecho, guardián de la diferencia

Enllaços a aquest missatge |

Copyright © 2009 El Calaix de Sastre All rights reserved. Theme by Laptop Geek. | Bloggerized by FalconHive.