0

.

Posted by Andrea Kruithof on 15:20
A la terrassa, t'entretens en la lectura d'un llibre que ha caigut a les teues mans per casualitat. No està mal, et dius, però eres incapaç de cedir-li més d'una mínima part de concentració. Potser és que a aquestes hores del matí ja fa massa sol. Així ho corrobora la rojor de les teues cames pàlides, tan blanques elles, tan fora de lloc en aquesta terra que entens per teua. Potser simplement és el soroll d'aquesta ciutat que no calla, que et distreu i et desespera i en el fons, t'encisa. O potser no és més que aquesta tristesa que destil·les que t'ocupa massa lloc a la ment. No és la teua intenció, no busques projectar les teues misèries al món, no vols sentir llàstima per tu mateixa. Per això tanques els ulls i inclines lleugerament el seient cap a enrere. Estires les cames, et relaxes. No n'hi ha per a tant, tan sols és un mal dia. Que se socarren, com la teua pell, les penes al sol.

|

Copyright © 2009 El Calaix de Sastre All rights reserved. Theme by Laptop Geek. | Bloggerized by FalconHive.