Aquesta València malalta de records... inflama el cor. Enverina la ment en el desesper d'un punt i a part, d'un esglai del temps que ens permeta respirar a deshora. I la humitat d'aquestes imatges tan lúcides es cala als ossos mentre fuig el cos i enyora una ànima acorralada.
Els carrerons d'aquesta ciutat tan nostra conspira íntimament amb retalls a l'atzar d'una història. Engresca el desig més inoportú, dicta sentència per a aquesta humana fràgil i desconcertada.
Evidència el començament d'una tardor humida i llarga.

|