M'obsequiares amb les més dolces paraules. Me les vaig assaborir, una a una, entre vanitosa i golafra. El món, per instants, es deixava tastar, llepar, seduir. En aquell xicotet interval que li furtares per a mi al temps, les formes arisques de la vida preferiren reprendre un posat més dòcil. Menys amarg. I em retornà el gest furtat, anhelat . Ara jo te'l regale. Com a resposta humil a fer-me el camí un poc més fàcil, jo et regale el més sincer dels somriures. Dedicat exclusivament a tu.

Gràcies

|