2

El cos té fam de foc i cendres

Posted by Andrea Kruithof on 10:31 in
Ella nota com crema. A dintre seu clamen les flames: el cos té fam de foc i cendres.
Aquesta cremor que l'aclapara és intensa, cruenta. És el final demolidor d'una llarga batalla interna. Es calcina l'ànima necessàriament, una destrucció que urgia i no obstant, abraseix cada porus feroçment.

La flama no cedeix a l'ebrietat. La seua set respon més bé a una inconscient voluntat piròmana, i sols desperta amb més força el desig de botar-li foc al món. I restar mirant.
La flama no cedeix al sexe. I el gaudir dels cossos fa insuportable la temperatura.

El cos té fam de foc i cendres.

Enllaços a aquest missatge |
0

.

Posted by Andrea Kruithof on 19:27 in
Descobrir la vertadera essència de les persones i alegrar-se, tot d'una, de les decisions més dràstiques. En aquest mateix instant en què el cor rebenta, en què se satura el meu espai de pensament incendiats tot reprén la claredat que adés li faltava. I no em tornaré a sentir culpable per actuar tan impulsivament i voler fer camí en direcció contrària. Tant d'esforç, tanta confiança perduda... Ara, la ràbia és la meua millor arma. La teua absència, el millor dels regals. No em falten raons pel menyspreu. Sols em queda seguir caminant, amb el cap ben alt. Sabent que no he deixat res enrere que valga la pena.

Enllaços a aquest missatge |
1

La frase

Posted by Andrea Kruithof on 22:45 in
Les eleccions són un circus. I nosaltres, els putos paiassos.

Enllaços a aquest missatge |
0

Una imatge val més que mil paraules

Posted by Andrea Kruithof on 11:05 in
Però a esta necessàriament l'acompanyarà una: impunitat.

Enllaços a aquest missatge |
0

.

Posted by Andrea Kruithof on 23:30 in
Una paraula acorralada. Un desig que crema i no s'apaga. Després de tanta pluja... es manté una flama. En un espai i un temps que no li pertoca, que ocupa entre la persistència inútil i l'esperança desfassada. Una estima pot ser massa arrelada.Cap resistència, cap insistència. Ha plogut massa.
Tendir a una ressignació de primeres cansada.

Darrere, una sola paraula.

Acorralada i amarga.

Enllaços a aquest missatge |

Copyright © 2009 El Calaix de Sastre All rights reserved. Theme by Laptop Geek. | Bloggerized by FalconHive.