0

.

Posted by Andrea Kruithof on 23:30 in
Una paraula acorralada. Un desig que crema i no s'apaga. Després de tanta pluja... es manté una flama. En un espai i un temps que no li pertoca, que ocupa entre la persistència inútil i l'esperança desfassada. Una estima pot ser massa arrelada.Cap resistència, cap insistència. Ha plogut massa.
Tendir a una ressignació de primeres cansada.

Darrere, una sola paraula.

Acorralada i amarga.

|

Copyright © 2009 El Calaix de Sastre All rights reserved. Theme by Laptop Geek. | Bloggerized by FalconHive.