2

Es desinfla el somni

Posted by Andrea Kruithof on 10:29 in
Vaig parlar fa temps del miracle obama, i de totes aquelles espectatives en la que seria la gran pel·lícula del mil·leni. Però després d'un èxit a guixeta, després de l'óscar, després de les grans ovacions... Tot ha quedat en res. El poble americà, decebut amb el seu suposat Salvador (el nou Jesús) que en dos anys no ha aconseguit salvar al món dels grans mals, li dóna ara l'esquena. Una nova onada de conservadurisme ha aparegut amb força baix el renom de Tea party.
La cosa està clara: Obama no té poders. Perquè si Déu va aconseguir fer el món en set dies, com no hi ha temps en 2 anys, ( 2 anys!) d'acabar amb la fam, la crisi, les guerres i un llarg etcétera?

No és el nostre Salvador, repetiria un home major, d'eixos que porten gorres pintades amb patriotisme i agafen el fusil com si fóra una extensió del seu cos, davant la càmera de la Fox o succedanis. "Ah, i de segur que és comunista" -Afegiria, mentre el "digne" reporter comparteix la seua indignació/preocupació.
Aquesta forta caiguda res té a veure amb l'extensa campanya de desprestigi que han iniciat alguns mitjans. La culpa la té ell, que de segon nom es diu Hussein, que va intentar enfrontar-se a les farmacèutiques ( per a acabar donant-li més poder, curiosament) , i que com a mínim és fill de Stalin. Tot això no pot encaixar en una societat que de nou reivindica un model de poc estat, pàtria ( excloent, evidentment) i religió.

Tot aparenta ser l'escissió entre dos móns: "el conservadurisme contra el progrés" diran els (pocs) defensors d'Obama. Mentre alguns afirmen que el món es derrumba, jo em llegiré tranquilament , té en mans, algun que altre document de Wikileaks ( a hores d'ara el nou Mal, el gran enemic) per fer palés que segueixen vigents els mateixos mecanismes decimonònics d'actuació. Si quelcom ha canviat en aquest món de la imatge, tan retocat i buit de contingut, deu ser poc més que l'aparença.

|

2 Comments


No sé com arribares a pensar que Obama era el salvador... El màrqueting funcionà molt bé, però estava clar que era una oferta de màxims i mínims, on al client se li exagera les diferències, Bush dimoni, Obama sant, sense haver deixat mai de ser dos cares de la mateixa moneda.

El seu principal projecte, el sistema sanitari, sabia que era inviable, per què? els partits no funcionen com a partit, sinó que el vot és personal, i en un país on el lobby de les farmacèutiques és tan gran, era inviable de base.

Ja en la pre-campanya es deia que Clinton era més "progressista" que ell, i això que ella no hauria distat molt del seu marit, i ja es pot veure el que ha fet com a dona forta d'Obama...

Ara, és bonic veure com creus en els reis mags ^^

"Ara tenen fe en l'Obama, un blanc que no juga net"


Error en la lectura xD
Fixa-t'hi més!

Copyright © 2009 El Calaix de Sastre All rights reserved. Theme by Laptop Geek. | Bloggerized by FalconHive.