Vaig parlar fa temps del miracle obama, i de totes aquelles espectatives en la que seria la gran pel·lícula del mil·leni. Però després d'un èxit a guixeta, després de l'óscar, després de les grans ovacions... Tot ha quedat en res. El poble americà, decebut amb el seu suposat Salvador (el nou Jesús) que en dos anys no ha aconseguit salvar al món dels grans mals, li dóna ara l'esquena. Una nova onada de conservadurisme ha aparegut amb força baix el renom de Tea party.
La cosa està clara: Obama no té poders. Perquè si Déu va aconseguir fer el món en set dies, com no hi ha temps en 2 anys, ( 2 anys!) d'acabar amb la fam, la crisi, les guerres i un llarg etcétera?

No és el nostre Salvador, repetiria un home major, d'eixos que porten gorres pintades amb patriotisme i agafen el fusil com si fóra una extensió del seu cos, davant la càmera de la Fox o succedanis. "Ah, i de segur que és comunista" -Afegiria, mentre el "digne" reporter comparteix la seua indignació/preocupació.
Aquesta forta caiguda res té a veure amb l'extensa campanya de desprestigi que han iniciat alguns mitjans. La culpa la té ell, que de segon nom es diu Hussein, que va intentar enfrontar-se a les farmacèutiques ( per a acabar donant-li més poder, curiosament) , i que com a mínim és fill de Stalin. Tot això no pot encaixar en una societat que de nou reivindica un model de poc estat, pàtria ( excloent, evidentment) i religió.

Tot aparenta ser l'escissió entre dos móns: "el conservadurisme contra el progrés" diran els (pocs) defensors d'Obama. Mentre alguns afirmen que el món es derrumba, jo em llegiré tranquilament , té en mans, algun que altre document de Wikileaks ( a hores d'ara el nou Mal, el gran enemic) per fer palés que segueixen vigents els mateixos mecanismes decimonònics d'actuació. Si quelcom ha canviat en aquest món de la imatge, tan retocat i buit de contingut, deu ser poc més que l'aparença.

|