Sempre seré el Caos.

Seré la muntanya russa, la màxima expressió d'intensitat entre pols oposats. El teatre, la tragicomèdia.
Seré la dèria de parlar per parlar, el gust per perdre's i no necessitar trobar-se. Seré la part que vol engolir-se el tot.

Seré la Fam.

De riure, de plorar. D'embriagar-se, de devorar-te. El desig personificat que no pot contindre's i corre el perill de contagiar-se. Seré el crit, mentre quede veu.


O no seré.

|