1

La rutina amable

Posted by Andrea Kruithof on 12:11 in ,
Hi ha matins en què, senzillament, et sents bé. Com si tot anara ben rodat. Et lleves ben matí, tu sola, amb el despertador intern que et renaix quan el fred hivernal va evaporant-se. El fet d'evitar l'estrident soroll de l'alarma que tant t'irrita fa que el dia faça les seues primeres passes amb bon peu. Alces la persiana, i contemples deleitada el cel magnífic amb què treballaràs hui. Però encara és, pot ser, massa prompte per iniciar la rutina diària, així que et decideixes a agafar un llibre, aquell que has anat descudiant durant possiblement massa temps. Aquesta costum oblidada per tendències "pantallils" senta tan bé! Devores les pàgines amb fam literària, amb l'avidesa d'aquella que ha deixar agafar pols a la dèria pels llibres.

Decideixes, després d'un temps que t'has negat a determinar, que ja comença a ser hora de dutxar-se. I et vesteixes, ben curteta, ensenyant-li la teua pell (excessivament) blanca al Sol. No hi penses renunciar, a les faldilles curtes, tot i que ets ben conscient de la probabilitat de gelar-te. Que possiblement segueixes sent massa optimista quant a temperatures.

El periòdic. I un té, mentre dictamines que aniràs a la biblioteca, que toca aprofitar el temps. Però t'ho prens amb calma, mentre repasses algunes pàgines a l'atzar i assaboreixes el líquid marronós que hi ha a la teua tassa.

I Agafes la bici. Efectivament, la pell s'aborrona en calcular fàcticament la tempertura ambient. Però t'agrada la frescor de la primavera, aquest pas intermig cap a l'estiu. Et venen coses banals a la ment mentre vas fent via al seu encontre. Un bes intercalat entre dues paraules de política que amenitzen el vostre desdejuni. I li'n seguiran més, també àvids, urgents. Sempre urgents.

Arribes al teu destí final, la biblioteca, avances la feina que tenies en ment. Molt més fluïdament que de costum. Tot resulta massa fàcil en aquest dia assoleiat.

És bon moment per fer-se social a la gespa de Filosofia. Xarrades despreocupades, fàcils. Xarrades de dues amigues que es necessiten i s'esgoten a paraules. Fins que toca tornar a la rutina.



Hi ha dies en què la rutina esdevé amable. Hi ha dies en què, simplement, el món somriu. I tu li tornes el gest gràcilment, perquè la teua rutina esdevé, també, somriure.

Enllaços a aquest missatge |

Copyright © 2009 El Calaix de Sastre All rights reserved. Theme by Laptop Geek. | Bloggerized by FalconHive.